Ètica i Big Data, de l’oportunitat de negoci als drets de la ciutadania

El passat 17 de Maig, i en motiu de la celebració del Dia d’Internet, la Fundació Bit va organitzar la jornada “Ètica i Big Data. De l’oportunitat de negoci als drets de la ciutadania”. La jornada fou inaugurada per Biel Frontera, gerent de la Fundació Bit i Bel Busquets, vicepresidenta del Govern de les Illes Balears i Consellera d’Innovació, Recerca i Turisme. Entre els ponents de la jornada s’hi trobaven Marta Peirano, escriptora i periodista, Mar Muñoz, CEO de IT Travel Services i Marcel Riuz, analytic developer a la Fundació Wikimedia.

La vicepresidenta Bel Busquets va parlar dels nous reptes en relació a las dades massives,  de les noves amenaces, però també de les noves oportunitats. “S’ha de prestar atenció a la gestió de les dades i en com s’utilitza la informació que es recull”.

Bel Busquets

La ponència de Marta Peirano, “Control y destrucción de los procesos democráticos”, va deixar afirmacions tant interessants com aterradores, intentam aquí resumir els punts clau de la seva exposició, que no va deixar indiferent a ningú:

  • “La gent ja se n’ha adonat que a les xarxes ens vigilen, que els governs ens vigilen, que hi ha institucions que ens vigilen, i tot a través d’eines que utilitzam a diari, com les aplicacions de mòbil, per exemple.”
  • Marta explica com Christopher Wiley va introduir una variable interessant “la vigilància a les xarxes socials es pot utilitzar per a contaminar la democràcia”, “es pot utilitzar per a que un nombre de persones votin, en un procés democràtic, per una opció que no els convé. A través de l’empresa britànica Cambridge Analytica, es van utilitzar dades personals de milions d’usuaris de Facebook per  a intervenir en els resultats de 2 processos democràtics molt importants: el Brexit i la victòria de Trump, assegura Wiley.
  • Segons Wiley, tot comença el 2012 quan un catedràtic de psicologia de la Universitat de Cambridge, Alexandr Kogan, va pujar a Facebook (a través de l’API de Facebook) un test de personalitat de 120 preguntes i decideix pagar uns 2€ a qui la contesti. 270.000 usuaris donen accés a totes les seves dades i a totes les dades dels seus contactes en acceptar els 2 € per a realitzar el test.
  • El test de Kogan es basava en un test de personalitat anomenat OCEAN (Openess, Conscientiousness, Extraversion, Agreeableness, and Neuroticism). Kogan pretenia realitzar, amb els resultats, perfils psicogràfics per a confeccionar un model d’electorat i crear un algoritme predictiu. Cercaven gent amb un alt grau de neurocitisme, que indica una major susceptibilitat a les teories de la conspiració. Amb aquesta base de dades, composada per tots els Data Point de  Facebook + els nivells de neuroticisme) s’alimentava l’algoritme predictiu per a realitzar el model d’electorat. Kogan ho va fer per l’empresa Cambridge Analytica, que ho va utilitzar en la campanya del Brexit, que ells recolzaven.

Marta Peirano

  • Cambridge Analytica va convèncer a Robert Mercer, un multimilionari republicà i un dels majors donants de la campanya de Trump, del seu èxit en la campanya del Brexit. Mercer compra 12M de dòlars d’accions de l’empresa, convertint-se en el propietari de la companyia. És llavors quan contracta, a la ja seva pròpia empresa, una campanya de deinformació per donar suport a la candidatura de Donald Trump utilitzant Facebook per a realitzar targets i campanyes específiques.
  • “A Facebook tots veiem anuncis diferents, dependent dels nostres Data Points, el seu negoci són les debilitats de cada un de nosaltres”, explica Marta Peirano.
  • Peirano parla de 3 tipus de propaganda que s’utilitzen actualment: 1. Dark Ads; consisteix en mostrar anuncis semblants però no iguals, depenent del target a qui es dirigeixen. 2. Agències de notícies falses; la més famosa està a Macedònia i va intentar convèncer de que Obama no es podia presentar a les eleccions perquè no era ciutadà nord-americà o de que el Papa Francesc donava suport a la campanya de Trump. 3. Granges de trolls; la més famosa es “The Agency” i está en Sant Petersburg, són empreses de serveis mercenàries, treballen per encàrrec. La seva clau és el volum, les contracten per alabar o per destruir persones o productes. Són com una espècie de call centers gigants, els anomenen cyborgs perquè hi ha una persona manejant 150 comptes (ccomptes zombie) de xarxes socias diferents i funcionen com un eixam, realitzant comentaris a diferents plataformes.

Marta Peirano

  • Seguint amb el tema de Trump, Marta explica que també hi va haver dos experts en seguretat electoral de la Universitat de Michigan que tenien una altra versió: “S’havien hackeat les màquines de votar en els 4 Estats decisius dels EUA”.
  • Tot això, sumat a fer creure, a persones amb un alt nivell de neuroticisme, que si no guanyava Trump, hi hauria una catàstrofe, va obtenir els resultats esperats.
  • Tot i això, l’eina de predicció de comportament més poderosa del món, Palantir (de l’empresa Palantir Tecnologies), està avui en dia en mans de la mà dreta de Donald Trump, Peter Thiel, propietari de l’empresa que junta dades de la NSA, entre moltes d’altres.

A continuació, Mar Muñoz, CEO de l’empresa IT Travel Services, va fer la seva ponència “Oportunitats del negoci del Big Data”. Respecte l’ús del Big Data entre les empreses, va explicar que “s’ha de deixar de prendre decisions empresarials basant-se en el passat i començar a centrar-se en les demandes dels clients”. La seva empresa, a través de l’anàlisi de dades massives, crea algoritmes que serveixen, per exemple, per a predir quins clients d’un hotel repetiran estància la temporada següent.

Mar Muñoz

L’últim ponent de la tarda fou Marcel Ruíz de Wikimedia, amb la ponència “Dades Conscients”, que va explicar d¡on poden extreure gran part de les nostres dades i que va recalcar la importància, en un context on tenim tantes dades a l’abast, de “recollir només aquelles dades que siguin necessàries”. Va recomanr també “esborrar, quan sigui possible, les dades sensibles a la privacitat”. Ruiz també va explicar quins mètodes d’anonimització utilitzen a Wikimedia en l’ús de les dades per no amenaçar la privacitat dels usuaris.

Marcel Ruíz

Publicat dins de Big Data, Intel·ligència artificial, Notícies, TenTIC | Deixa una resposta

Blockchain: potencial i incerteses

El passat  dillus 21 de maig a les 14:30, l’IFISC organitzà una petita xerrada informal de 30 minuts sobre Blockchain, amb la presentació de Matteo Toto, co-fundador de Vulpem Venture Tech. Aquest enginyer informàtic porta més d’un any treballant en Blockchain, la qual cosa el va portar a crear una consultora per aplicar el blockchain a qualsevol sector i com tots els camins porten a l’IFISC, es va oferir per donar una presentació ja que un amic italià està actualment estudiant de Màster allà.

Resulta molt difícil resumir la presentació realitzada pel Sr. Toto, ja que va començar amb definicions bàsiques de Blockchain i Bitcoin i després es va anar endinsant en el funcionament de la xarxa, els seus actors, limitacions que s’estan resolent i el seu potencial.

Els punts presentats i que tenim pendents d’indagar més sobre ells són:

Vulpem Venture Tech és una consultoria de creació de programari per a tecnologies per a diferents sectors. Té la seva seu a Letònia, ja que és un dels primers països europeus a acceptar el Bitcoin com a moneda.

Singularity NET és un protocol que obre el mercat d’IA a tothom ja que permet crear productes i comprar conjunts de dades o capacitats analítiques o per monetitzar els seus propis actius. L’equip del projecte preveu que evolucionarà com un organisme viu. Només la descentralització d’aquest procés evitarà que aquesta tecnologia es concentri en un sol parell de mans. Personalment ens va recordar molt a Transcendance con Johnny Depp y Morgan Freeman.

Els principals avantatges del Bitcoin: el fet que sigui una xarxa P2P descentralitzada que permet l’intercanvi de valors, no té fronteres ni jurisdicció, no es requereix cap permís, no hi ha contracte ni registre, les transaccions són públiques però no connectades a una identitat, tot i que els blocs permeten 7 transaccions per segon, la qual cosa no la fa àgil per realitzar pagament (VISA està en els 47000 / segon). Però és important ressaltar que Bitcoin no va ser creat per emular a un banc, sinó per lluitar contra el que fan els bancs i el que ens va portar a la darrera crisi econòmica del 2008.

També pot resultar molt fàcil perdre diners a part de la volatididad del valor, els diners poden desaparèixer, ja sigui amb un error d’un sol dígit en codi en el moment de la transacció, o per perdre el mòbil o l’ordinador, per això cada dia es estan creant solucions a aquests problemes. L’expert ens va recomanar l’ús de Ledger, ja que ofereix diverses claus i es comunica directament amb la cadena de blocs. Una altra opció és el Bitcoin Paper Wallet pel Bitcoin Cash.

El Hash-256 és una funció  criptogràfica d’operacions matemàtiques executades en dades digitals i dissenyades per l’Agència de Seguretat dels EE.UU.

El satoshi és actualment la unitat més petita de la moneda bitcoin registrada a la cadena de blocs. Equival a cent milions d’un sol bitcoin (0.00000001 BTC). La unitat es diu així en homenatge col·lectiu al creador original de Bitcoin, Satoshi Nakamoto.

Lightning Network  és un protocol de pagament de “segona capa” que opera sobre una cadena de blocs (comunment Bitcoin). Permet transaccions instantànies entre nodes participants i es promociona com una solució al problema d’escalabilitat de bitcoin, encara que aquest primer semestre de 2018 ha estat víctima d’atacs.

Smart contract tambén és un terme que sempre s’anomena, mésfent referència a Ethereum que a Bitcoin, que va ser creat per a aquest efecte. Mateu Toto, el defineix com un simple troç de codi, però que lligat a l’IOT podria tenir un potencial increïble amb properes aplicacions en les ciutats intel·ligents com: la monetització de l’estacionament, la gestió de les escombraries, la detecció ambiental, la il·luminació i la seguretat (per exemple, vídeo-vigilància).

L’economia del’ Open Source, o com Linux o Viquipèdia encarnen un nou tipus d’organització humana que es podrà aplicar a molts més sectors amb el Blockchain. Aquest video es de 2015.

Publicat dins de Blockchain, criptomonedes, Notícies | Etiquetat com a , , , , , | Deixa una resposta

Entrevistes TenTIC: Juan José Fuster, Intec

Juan José Fuster

Avui entrevistam Juan José Fuster, director gerent de l’empresa mallorquina Intec Tramuntana, l’única empresa especialitzada en ciberseguretat de les Illes Balears i una de les primeres d’Espanya, ubicada al Parc Bit i que compta ja amb clients en diferents països del món; empreses multinacionals i organismes oficials. En Juan José és enginyer en Informàtica de Gestió i té un Màster de Postgrau en informàtica per la UIB. Però ens explica que ja va començar en el món de la informàtica als 10 anys (avui en té 41): ” en 2 anys ja programava i feia reversing (desacoblar codi per comprendre el que fa i modificar-lo perquè faci el que un vulgui)”. Des de fa 25 anys ha treballat professionalment en el món de la informàtica, els 7 primers com a treballador i des de fa 18 en la seva pròpia empresa, des d’on ha treballat per a empreses de tot el món en projectes de tot tipus, fins que fa uns 5 anys finalment es va poder centrar en allò que realment li ha apassionat sempre, la ciberseguretat. Continua llegint

Publicat dins de Blockchain, ciberseguretat, Entrevistes, Notícies, TenTIC | Etiquetat com a , , | Deixa una resposta

Com podem innovar en models de negoci? Tendències i oportunitats digitals

El passat 14 de maig la FUEIB organitzà un esdeveniment amb la participació de Néstor Guerra, consultor en models de negoci. Va ser una xerrada molt interessant, en el sentit que va mostrar el panorama global de patrons de models de negoci disruptius relacionant Canvas amb tipus de tecnologies. Aquí des del nostre blog de divulgació de tendències tecnològiques Dr. TIC, ens hem proposat compartir la presentació de Néstor Guerra, afegint exemples d’empreses de Balears que han apostat per aquests models.

No estem parlant de futur, no estem parlant de Silicon Valley sinó d’aquí, ara, i això és el que més ens agrada d’aquest blog, mostrar-vos els grans reptes que estan afrontant les nostres empreses locals!

Si per casualitat encara no coneixeu en Néstor Guerra, aquí hem escollit un dels seus nombrosos vídeos disponibles a YouTube.

Guerra va començar afirmant que “La innovació sempre ha canviat l’statu-quo de les coses al llarg de la nostra història”, i com a “éssers humà ens costa assimilar el canvi de forma exponencial, la nostra ment està preparada per al creixement de forma lineal” .

Si abans el coneixement es creava trigant segles i era reservat a una elit, ara és gratuït, instantani, de lliure accés per tothom, sense importar l’origen socioeconòmic de la persona.

Si abans la vida d’una empresa era superior als 50 anys en la dècada dels 60, ara és cada vegada més curta (inferior a 10 anys), a més els models de negoci caduquen ràpidament i paradoxalment els negocis nous creixen de forma més ràpida, segons ens va explicar Guerra amb gràfiques i xifres.

A continuació, el ponent ens va exposar la diferència entre el risc, el qual és mesurable, i  la incertesa, no saber què passarà. És difícil gestionar el que no es coneix i és per això que grans empreses com Nokia, Blockbuster, Kodak, EMI no han sabut reposicionar-se. I si volem indagar més en el tema de com  les noves tecnologies poden tombar els més grans, Néstor ens recomana la lectura de The  Innovator´s Dilemna.

Qui hagués imaginat en tan poc temps el lideratge assolit per part de Netflix, Spotify, Wikipedia, Zipcar, Airbnb, Uber, Whatsapp, Facebook. Si fas clic a la imatge de baix, veuràs en en temps real, quants $ aquests gegants d’Internet estan obtenint de beneficis i més del 50% d’això va a Apple.

El que és interessant és que la xerrada de Néstor Guerra era ideal per il·lustar un exercici que que va fer Eric Stromberg, ex- cap de Google a Nova York (i, ell mateix, un emprenedor web), que us explicam a continuació.

Stromberg ha creat una matriu que li permetrà trobar el proper unicorn. A l’eix horitzontal: un sector d’activitat, un objectiu o un tema (compres, jocs, turisme, esport …); En vertical: un problema per resoldre ( “transformar un procés fora de línia en processos en línia”, “crear un model de subscripció”, …). Per a cada quadre, Stromberg va identificar la casella que ocupa el nínxol … quan existeix. Hi ha 31 columnes i 40 línies. 1.240 possibilitats. S’identifiquen 115 caixes.  Llavors hi ha 1,125 models de negocis potencials….

Néstor Guerra posa en relació idees, innovació tecnològica i models de negoci que segueixen uns patrons, una lògica adaptada a diferents sectors, i mostren una transformació a través del seu valor diferencial sigui digital o no!

Iot (Internet de les coses) Philips HUE ofereix llum per m2, amb això no farà falten canviar de bombeta ja que el model de negoci del fabricant passa de vendre-les, a cobrar per usar-les.

I a nivell de sensorització al Parc Bit està en procés d’instal·lació un pàrquing intel·ligent amb l’empresa IOT Labs.

A Seattle està oberta la primera botiga d’Amazon Go sense haver de passar per caixa, però realment Amazon té més un negoci off-line: el retail, que en línia: la interfície, darrere de cada enviament hi ha una cadena de persones.

Aquí a Palma, al Mercat de Pere Garau, justament tenim una iniciativa que li vol plantar cara a Amazon Fresh que és 2GN. Es tracta d’una empresa de caràcter social que va participar en el nostre programa Emprenbit i segueix el model de social lean canva, una adaptació del molt conegut Lean Canva. Néstor va destacar que cada vegada hi ha més emprenedors socials enfocats a la sostenibilitat i que malgrat no estiguin enfocats a la rendibilitat dels empleats poden tenir sous gratificants. Una cosa no treu l’altra.

La impressió 3D permet imprimir coses personalitzades i canviarà el model de negoci de la venda de peces de recanvi. Siemens s’està preparant per a això amb Shapeways. Però també cal destacar empreses com Cut&Go a Palma que permet dissenyar mobles o imprimir qualsevol peça per a reparacions a casa. L’empresa té una maquinària d’avantguarda que utilitza tant la impressió 3D com la robòtica. Sense oblidar-nos de l’empresa Somnis al Centre Bit Menorca que entre moltes coses més imprimeix trampes biodegradables per a qualsevol tipus d’insectes.

La tecnologia Blockchain permet certificar informació de forma automatitzada sense haver de passar per autoritats oficials com un notari, un banc central, com ara el Menorca Coin que aposta per l’economia local o FIZZY la nova assegurança de vol d’Axa Inssurance, que reintegra directament la compensació per retard de vols sense necessitat de realitzar cap reclamació.

Inteligencia artificial, Néstor va posar l’exemple de Google Duplex. Aquí al Parc Bit, tenim l’empresa Roomdi que ha desenvolupat amb algoritmes d’IA tarifes de hoteles i també està desenvolupant un chatbot per atenció als clients de Logitravel.

SAAS (Software as a Service) o el model del pagament per ús.

Amb aquest tipus de tecnologia es paga per una subscripció i pagues pel que fas servir com és el cas de l’empresa Bluekiri ubicada al Parc Bit però amb el seu centre de dades (el núvol) a Madrid.

A més a més es pot replicar a molts sectors, com ara fulletes d’afaitar amb Dólar shave club, per a un curs amb Tutelus o Treehouse i pagar per km com Car2Go.

Circular Business Model, on es pretén reaprofitar tots els segments de la cadena de producció com és el cas de l’empresa de gestió de residus  TIRME a Mallorca, que ofereix material fèrric/no fèrric recuperat de la planta de tractament d’escòries d’incineració, així com compost.

Néstor esmentà també el triple balanç, que inclou els components econòmics, socials i mediambientals. És cert que les generacions més joves donen molta importància als aspectes ètics, comerç local, empreses inclusives, mediambientals.  Si el consultor va esmentar a l’alemanya Mud Jeans que recicla texans, aquí a nivell local podem afegir la manacorina Es Calaix que treballa amb el mateix objetiu.

Gamificacion business model, és una altra tendència a tenir en compte. El joc pot ser una oportunitat de negoci, és el cas de Volkswagen amb el seu projecte Fun Theory i la veritat és que és interessant veure com el joc treu el nen que portem tots de dins.

Del la mateixa manera, Nestor abordà aspectes més negatius d’aquests nous models de negoci com lagig economy que defineix aquesta situació laboral en què persones són contractades puntualment per a treballs esporàdics en els quals ells han d’aportar tot el necessari per a l’activitat com és el cas dels conductors d’ Uber o Airbnb Experiences, que encara no estan operatius aquí a Balears.

Para seguir aprofundint aquest tema Néstor Guerra ens recomana un parell de lectures interessants:

Business model gallery 100 models de negocis actualitzats i documentats de forma rigurosa.

Modelos de negocio disruptivos de la Fundació Innovació Bankinter, el seu annex és particularment interessant perquè planteja un calendari de previsions fins al 2029.

I per acabar la seva presentació el consultor ens va aportar una reflexió, o com diuen els anglosaxons, “Food for thought”, recordant-nos que “el 97% dels científics i investigadors estan encara vius. La tecnologia pot canviar el món però ha d’aportar valors, i això depèn de l’ésser humà i de l’ús que li donem.”

Aquesta consideració té molt a veure amb el que deia el científic Gus Speth.

Frase de Gus Speth

Publicat dins de Blockchain, Impressió 3D, Intel·ligència artificial, Internet de les coses, Notícies, Robòtica | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa una resposta

Alex Puig:”La identitat digital sobirana és per tornar les dades als ciutadans, que són seves”

La jornada Blockchain i criptomonedes que tingué lloc el passat 10 de maig reuní al Parc Bit un centenar d’assistents que van tenir ocasió d’entendre millor tots els aspectes i possibilitats d’una de les tendències TIC més destacades del moment. Tot i que és complicat resumir totes les intervencions d’un magnífic elenc de ponents, aquí teniu el més destacat.

  • El gerent de la Fundació Bit, Biel Frontera, donà la benvinguda als assistents a aquesta jornada per parlar d’una tecnologia que no només s’aplica a les criptomonedes, sinó que presenta molts d’usos per descobrir. Reiterà la importància del Parc Bit com a epicentre i referent en les TIC i la innovació.

Biel Frontera

Continua llegint

Publicat dins de Big Data, Blockchain, criptomonedes, Intel·ligència artificial, Notícies, TenTIC | Deixa una resposta

Tot connectat, solucions d’IoT a Azure

El passat divendres 6 de maig tingué lloc la sessió “Tot connectat, solucions d’IoT a Azure” amb Microsoft. , a càrrec de Juanma Servera, l’expert en l’Internet de les Coses de Microsoft. Forma part d’un cicle d’innovació tecnològica al Parc BIT organitzat per Turistec .  Segons el seu vicepresident de l’àrea d’innovació, José Alberto Terrasa, aquestes jornades “giraran al voltant de tres eixos: per analitzar les tendències, abordar les necessitats i conèixer les solucions que la innovació tecnològica està aportant “. Aquí teniu un breu resum del que més ens va cridar l’atenció.

José Alberto Terrassa

Continua llegint

Publicat dins de Intel·ligència artificial, Internet de les coses, Notícies, TenTIC | Deixa una resposta