Entrevista TIC: Santi Iglesias, Metódica

Santi Iglesias

Avui entrevistam en Santi Iglesias. Santi és un apassionat de la tecnologia i actualment es dedica a la creació d’Apps i videojocs amb la seva empresa Metodica.es de la qual és cofundador. Al laboratori de Metòdica fan recerca amb l’estat de l’art de la tecnologia i intenten enfocar-la a productes i guanyar una experiència molt valuosa en nous camps com Machine Learning, Intel·ligència artificial, AR, VR, creació de videojocs, etc ...

1- Santi, ens pots explicar com va néixer Metódica i què et va portar a crear aquesta empresa, quins són els vostres projectes més emblemàtics?

Sempre he estat una persona inquieta, necessito un espai en la meva vida per donar ales a la meva imaginació i intentar plasmar idees en productes reals, o almenys demostracions.

Ja fa més de 7 anys se’m va acudir la “idea boja” de muntar un centre de control d’aparells domòtics a casa controlat per una Aplicació mòbil i per veu, vos sona? La idea era una mica diferent a Google Home o Alexa, no necessitaves un aparell, sinó que instal·laves una aplicació al teu mòbil vell (en renovar-lo) i amb això tenies càmera, música, alarma i control de llums i aparells. I a més reciclaves el teu mòbil!

La tecnologia estava començant a entendre bé el llenguatge humà i començava el mític “Internet Of Things”, així que ho vaig veure clar. Així va néixer eKameno, un projecte que no va acabar de quallar, o no vam saber fer -ho quallar, però que va servir de llavor perquè forméssim l’equip que a dia d’avui és Metòdica. Una consultora que es dedica a desenvolupar aplicacions mòbils per a tothom que les necessiti.

Amb Metòdica hem desenvolupat Aplicacions per ajuntaments, universitats, serveis de salut, hospitals i empreses, i hem passat per tecnologies tan variades com Intel·ligència Artificial, Realitat Augmentada, 3D, videojocs o Videoconferències.

Un dels projectes en els quals més m’ha agradat participar va ser “Vincles”, unes Apps per l’ajuntament de Barcelona que ajudaven els avis en risc d’exclusió social a la ciutat a estar en contacte amb els seus familiars i la gent de serveis socials de l’ajuntament.

2- A dia d’avui, el vostre laboratori de R + D, acaba de llançar l’app Mairo, la IA al servei de l’art. Ens pots explicar com funciona?

mAIro és una intel·ligència artificial que pinta quadres únics per a tu basats en artistes i estils diferents. És un pintor artificial. mAIro pinta esbossos efímers cada segon que mai més ningú no tornarà a veure (ja que són tots diferents) si no decideixes comprar-lo i passar aquest art a un llenç en la vida real i penjar-lo a casa teva.

La forma de generar aquests quadres és a través d’un tipus de xarxa neuronal que es diu Xarxa Generativa Adversària, en anglès GAN. És una idea genial, es basa a crear dues xarxes neuronals diferents, una anomenada “generadora” i una altra anomenada crític” i fer-les interactuar. La xarxa generadora crearà quadres 100% inventats mentre que el crític, haurà d’aprendre a diferenciar un quadre real de l’inventat. D’aquesta manera, el crític ensenyarà al generador a enganyar a cada pas i així poc a poc aniran millorant els dos alhora fins que arribi un moment en què els quadres inventats” siguin gairebé indistingibles.

3- Com ha estat el procés per aconseguir els algoritmes de Deep Learning que heu fet servir per què una màquina pugui crear art? La creativitat ja no és exclusiva dels humans?

El procés és complex. Una xarxa neuronal aprèn entrenant, com ho fem nosaltres de petits, però li falta la base amb la qual nosaltres naixem. Per tant aprèn molt lentament, en no poder relacionar la informació. A més de necessitar quantitats ingents d'”entrades” (per exemple: fotos de cares) per què pugui arribar a saber què és el que vols que faci.

Per tant, el procés de creació d’una xarxa d’aquest tipus comença i es basa a crear un repositori el més gran possible de dades de referència per a ella, això és especialment difícil per a una empresa petita, a Metódica hem hagut de fer-ho a mà foto a foto de cada quadre.

Un cop has passat això, cal netejar aquestes dades perquè totes siguin el més semblants possibles i passar a fase d’investigació per muntar la xarxa, perquè hi ha molts tipus de xarxa i no totes funcionen bé per a totes les dades. El problema d’aquesta fase és que cada “entrenament” per veure resultats triga com a mínim una setmana en el cas de mAIro, així que la investigació és lenta.

Sobre l’altre tema… és un tema espinós… A dia d’avui la creativitat com a tal és exclusiva d’humans, nosaltres podem intentar emular-la amb més o menys encert, fins i tot sembla real, però no és “creativitat” com a tal. Potser aquest tema és més filosòfic que tècnic, et torno la pregunta, què és la creativitat? On neix?

4- Els artistes haurien d’estar preocupats pel creixement de les aplicacions de la IA?

Tot el contrari, la IA ha vingut per ajudar-nos a evitar les feines automatitzables i enfocar-nos en les coses que les màquines no saben fer per millorar en això sense perdre el temps en altres coses.

Concretament en el tema de l’Art, des que hi ha màquines ha existit l’Art Generatiu. Ens pot ajudar a fer sorgir aquella espurna de creativitat o a donar-nos noves eines per expandir els nostres límits.

Així ha de ser durant molt de temps, ja que a dia d’avui podem fer molta “màgia amb intel·ligència artificial, però estem molt lluny d’aquesta espurna que suposa la intel·ligència.

5- A quin altre camp artístic es podria aplicar aquest algoritme?

Les GANs s’utilitzen per a moltíssimes coses, crear música, pintar quadres, millorar la resolució en fotos, donar color i reconstruir fotos antigues, i un llarg etcètera.

El nostre mòbil per no anar més lluny està ple d’aquests algoritmes d’intel·ligència artificial i alguns d’ells són aquest tipus de xarxes. És el que anomenen l’estat de l’art.

Actualment estem treballant en una altra eina que volem introduir a l’App que es diu Draw2Art. Hem fet la prova i funciona espectacularment bé, es tracta d’un llenç blanc on tu mateix pots fer tu dibuix amb línies simples i colors i mAIro s’encarregarà de pintar-lo bé i fer una obra d’art en base al teu esbós.

6- Com es fa per aprendre fent amb el Machine Learning? Quins són els MOOC o tutorials més recomanables en la teva opinió per als autodidactes?

Doncs potser no sigui el més indicat per respondre a aquesta pregunta, la meva opinió sempre ha estat que és important tenir una base mínima per afrontar un projecte, però les coses s’aprenen en profunditat quan t’hi fiques de ple, i així n’he après jo.

Recomano molt fer competicions, hi ha plataformes com Kaggle, que proposa reptes cada poc temps i la gent comparteix les seves solucions perquè tots puguem aprendre, crec que d’aquesta manera o com vaig fer jo, triant un projecte i fent-ho sencer, és com més s’aprèn.

Per a la base, qualsevol llibre que tensenyi els conceptes bàsics és bo, però en espanyol hi ha molt poca documentació, recomano especialment el canal de DotCSV, que els explica molt bé, o els cursos del professor de la Universitat de les Illes Balears Joan Gabriel Gomila, que també són molt complets.

7- Al Parc Bit tenim aproximadament un 40% de dones treballadors enfront d’un 60% d’homes. Succeeix el mateix a la vostra empresa, hi ha menys dones STEM?

A dia d’avui per desgràcia encara hi ha bretxa i aquesta és la mala notícia, però sobretot hi ha esperança. Recordo quan estudiava a la universitat tenir a únicament dues al·lotes en una classe de 100 persones com a mínim. A dia d’avui això està canviant moltíssim. Hi ha molts equips amb paritat i fins i tot alguns amb discriminació positiva cap a les dones, cosa impensable fa uns anys.

Hi ha molt camí per fer i no cal baixar el ritme, però al meu entendre seguim un bon camí, almenys en la branca de tecnologia.

8- Qui són els vostres clients? Com cercau nous mercats per expandir-vos? Quina és la vostra millor targeta de visita?

Els nostres clients a Metódica són molt variats, les Apps cada vegada són menys mercat de nínxol i avui en dia tothom en podria tenir una, però actualment el nostre focus està posat a Balears. Hem tingut molt poc client a l’illa, i en canvi hem treballat per a ajuntaments i empreses fortes d’altres ciutats espanyoles. Ens agradaria canviar aquesta tendència, ja que gairebé la meitat de Metòdica està a Mallorca.

Una de les nostres bases a dia d’avui és Flutter. Una tecnologia que Google va treure fa relativament poc temps i que permet desenvolupar aplicacions en iOS i Android sense haver de fer-les dues vegades, compartint gran part de la feina i per tant rebaixant molt els costos i el temps de desenvolupament.

Actualment la nostra millor targeta de visita és el boca a boca i els clients satisfets, és d’on més clients traiem. Però he de dir que cada vegada més el laboratori està aconseguint Apps molt cridaneres i disruptives que tenen molt bona publicitat i atreuen clients en recerca d’alguna tecnologia que fem servir.

9- Has participat amb Google developers per a l’organització del Game Jam de 48H aquí a Mallorca. Amb què et quedes d’aquesta experiència?

És una experiència sense res semblant a l’illa, un petit gran germà de 48 hores on dorms molt poc i acabes desenvolupant un joc ple de problemes i errors, encara que gairebé sempre molt divertit. Un formiguer de creativitat on em sento molt a gust.

Durant els darrers tres anys els meus companys i jo vam fundar i vam promoure aquest esdeveniment que s’ha anat fent cada vegada més gran i divertit, però aquest darrer any jo no hi he tingut res a veure, simplement he donat suport a la nova organització que, per cert, ho han fet probablement molt millor que jo mateix i a qui he de felicitar per això. Adrián i Dimas les meves més sinceres felicitacions, ha estat la primera Jam en la qual he participat i m’ho he passat genial.

Si ets desenvolupador, artista, músic o tens interès en crear videojocs encara que no en tinguis gaire idea, aquest és el teu esdeveniment i estic segur que qui hi vagi, no se’n penedirà.

10- Què recomanaries a un jove que vol entrar en aquest sector? Quines són les opcions de formació a Balears, i les que aconsellaries?

Com t’he comentat abans i per desgràcia no som  la millor persona per recomanar formació, ja que som molt autodidacta i m’encanta crear i anar estudiant, analitzant i traient problemes mentre van sortint, però l’oferta a Balears és gran. Tenim una Universitat molt prestigiosa, uns professionals molt preparats, unes acadèmies molt interessants i fins i tot divulgadors com Joan Gabriel Gomila que a dia d’avui és el professor amb més alumnes a Udemy de parla hispana, que es diu aviat.

Tenim una mica síndrome de l’impostor a Mallorca però en realitat hi ha molt material i molt bo.

11- Hi ha algun llibre i / o pel·lícula / sèrie que t’han marcat / inspirat últimament en el teu treball? Per quina raó?

M’encanten les pel·lis/llibres de ficció, fan volar la meva imaginació i trec moltes idees d’ells, la idea d’eKameno de la qual he parlat al principi de l’entrevista per exemple, va sorgir de “L’origen perdut de Matilde Asensi, un llibre molt entretingut. També m’he llegit gairebé tots els llibres d’Asimov, amb especial menció per a la Saga de la Fundació que és una joia i potser l’espurna que em va encendre l’interès per la intel·ligència artificial almenys segur que hi va ajudar.

Finalment, us recordem que si us agradaria ser entrevistats per la nostra secció d’entrevistes TIC, per favor, emplenau aquest formulari i us contactarem.

Quant a Dr.TIC

Servei d'assessorament tecnològic per a empreses que volen obtenir una visió general del grau d'ús de les TIC al seu negoci i millorar la seva salut TIC.
Aquesta entrada s'ha publicat en Entrevistes, Intel·ligència artificial, Internet de les coses, Notícies, Realitat virtual i s'ha etiquetat amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Spam protection by WP Captcha-Free