Entrevista TIC: Joana Llull

Joana Llull, enginyera de telecomunicacions, va estudiar a la Universitat Politècnica de Catalunya. Després de graduar-se, va estar un any treballant en projectes d’R+D en el laboratori d’Electromagnetisme i Acústica de la Universitat Politècnica de Lausanne, Suïssa. Té dos anys d’experiència en consultoria tecnològica i gestió de riscos IT. Després del seu desenvolupament professional a Deloitte, va decidir seguir el seu camí emprenent projectes personals i ara treballa des de la incubadora allotjada al Parc Bit. És finalista balear del concurs Miro In Cube, un concurs d’idees que es va desenvolupar simultàniament a 3 incubadores de la nostra Euroregió PirineusMediterrània, Palma, Barcelona i Perpinyà. Va presentar la idea a la final del Barcelona al 4YFN on també va ser segona candidata al premi.

Joana Llull en 4 Years From Now 2019 , Barcelona

1.Quina idea de projecte per presentar-lo a Miro in Cube? Per quines raons creus que ha convençut el jurat?

La idea està enfocada a intentar agilitzar i automatitzar la gestió de l’equipatge als aeroports.

La problemàtica sorgeix en el moment en què els passatgers que facturen maleta en els seus viatges perden completament el coneixement de l’estat del seu equipatge; des de la facturació del mateix fins que esperen a la cinta de recollida a l’aeroport de destinació. La gestió i flux de l’equipatge, comporta a pèrdues i retards d’arribada del mateix; això és en gran mesura inevitable, tenint en compte que les companyies aèries gestionen milers de milions de maletes al llarg de l’any.

La idea es basa en el desenvolupament d’un sistema en Cloud per a identificació i tracking de l’equipatge dels viatgers. El sistema funciona amb etiquetes RFID permetent:

– Configurar les dades de contacte, nom, adreça i informació d’interès necessària en cas de pèrdua o retard de l’equipatge a través d’una aplicació. Al cap i a la fi, qui té una adreça estàtica a dia d’avui?

– Conèixer l’estat de l’equipatge en els moments més crítics, com a possibles escales en els vols, pujada de l’equipatge a l’avió o sortida de l’equipatge a l’aeroport de destinació.

Pel que fa al jurat, crec que la idea encaixava amb les bases del concurs enfocades al turisme sostenible i innovació, i que al seu torn, està alineat amb una problemàtica que afecta molt a Balears a causa de la gran quantitat de turisme de les Illes.

2.Després de la selectivitat te’n vas anar a estudiar Telecomunicacions a la UPC. Què et va motivar a estudiar aquesta carrera? Dius que la Universitat em va ensenyar més de la vida que de Telecomunicacions”, ens pots explicar què vols dir?

No sabria explicar per què vaig prendre aquesta decisió, si us sóc sincera no sabia molt bé on em ficava Sempre m’han agradat molt les matemàtiques i la tecnologia, de manera que la lògica em va portar a triar aquesta carrera. Quan dic que la “Universitat em va ensenyar més de la vida que de Telecomunicacions“, em refereixo a que més que de telecomunicacions, he sortit de la carrera aprenent a pensar, aplicar la lògica i resoldre els problemes des d’un punt de vista més pràctic.  En definitiva, a treure les castanyes del foc i agafar-me les coses d’una altra manera quan no surten bé a la primera.

3. Després el camí et va portar a Suïssa per participar en un projecte d’investigació, ens pots explicar una mica més sobre aquest? Quines són les bondats i les limitacions de treballar en investigació?

Dins de les telecomunicacions m’agradava moltíssim l’àrea de Comunicacions Espacials. Vaig tenir l’oportunitat de treballar en un dels millors laboratoris d’aquest sector amb professionals dels quals vaig aprendre moltíssim i en projectes que segueixen funcionant a dia d’avui. Crec que una de les millors coses de la investigació és quan després de molt esforç aconsegueixes crear alguna cosa nova’ que té una utilitat pràctica, i veus que hi ha gent interessada en el que has aconseguit. La investigació requereix molt de temps dedicat a llegir, i en el meu cas, estar davant de l’ordinador simulant i provant les idees que sorgeixen jo personalment no estic feta per estar tantes hores tancada en un mateix lloc!

4. És el que et va portar a treballar en una empresa de consultoria. Què vas aprendre durant aquesta etapa? De quin repte professional et sents més orgullosa?

Després de veure que la investigació no era per mi em va sorgir l’oportunitat de treballar en una consultora tecnològica. En certa manera cercava poder combinar els meus coneixements tecnològics amb una àrea més de negoci. Aquest tipus d’empreses et dóna l’oportunitat de formar part de molts projectes diferents, veure diferents sectors, tractar amb el client final, i treballar amb molts professionals i equips que canvien constantment. Personalment crec que t’enriqueix molt tractar amb tants perfils diferents i sempre pots aprendre alguna cosa de cada un d’ells.

Possiblement el repte professional del qual em sento més orgullosa ho atribuiria a la feina que vaig realitzar a Suïssa, construir alguna cosa des de zero i d’una manera tan individual va ser un esforç i un repte per a mi. Quan vaig veure que el sistema que vaig dissenyar tenia utilitats i funcionava, va ser un dels moments més gratificants... sempre he estat una persona que treballa millor en equip i d’una manera més dinàmica.

5. Com vas identificar aquest gen emprenedor que tens al teu ADN?

No em sento còmoda en l’anomenada ‘zona de confort’, som molt competitiva i cerc coses noves constantment… Crec que el meu perfil va alineat amb aquest gen emprenedor des de sempre. Idees n’hi ha moltes, el divertit i arriscat és decidir dur-les a terme amb tots els riscos que això comporta, encara que això implica renunciar a una certa ‘estabilitat’.

6. Actualment estàs ubicada a Emprenbit. Que t’aporta estar en aquest programa? Ho recomanaries?

Emprenbit ofereix un espai de coworking en què treballes juntament amb altres persones que estan desenvolupant els seus projectes. Crec que en una etapa com aquesta és vital tenir l’oportunitat de treballar i envoltar-te de gent que està passant pel mateix, et permet recolzar-te en els teus companys, conèixer altres projectes i nodrir-te dels coneixements i el suport dels companys en els moments més difícils.

Emprenbit et dóna l’oportunitat de mantenir contacte amb altres professionals i assistir a xerrades d’especialistes en diferents sectors, això és sens dubte un dels aspectes més importants que cal saber aprofitar.

7. A dia d’avui, quins són els usos de la RFID? Quin camí li queda per recórrer? Quins són els propers avenços del RFID que veurem aviat en el mercat?

En els darrers 25 anys, la tecnologia estàndard per a identificar la informació relativa als productes ha estat el codi de barres. La identificació per RFID suposa un substancial avenç i un complement sobre el codi de barres, en ampliar la informació que pot contenir i facilitar la seva gestió.

RFID no requereix un sistema de lectura directa, ja que empra ones de ràdio per transmetre dades, a més la tecnologia RFID permet identificar els productes de manera massiva. La combinació d’un sistema de RFID amb les eines de programari adequades ofereix la possibilitat de registrar les dades en un nombre il·limitat d’emplaçaments i d’eines. El freqüent ús i la infinitat d’aplicacions que ofereix aquesta tecnologia ha suposat molts avenços i millores del seu funcionament en els darrers anys. A dia d’avui ja hi ha tags que funcionen en doble banda de freqüència i són compatibles amb més lectors.

8. A nivell de programari i maquinari, com funcionen els sistemes basats en RFID?

Un sistema de RFID és un sistema d’informació i comunicació complex, constituït per un “lector que inclou una antena i per una “etiqueta” RFID, que conté la informació. Aquest avís genera un senyal de radiofreqüència amb la informació i quan el lector capta el senyal RFID, extreu la informació i la transmet al programari.

9. A quins camps es podria aplicar aquesta àrea d’especialització?

Depenent de les freqüències utilitzades en els sistemes RFID, el cost, l’abast i les aplicacions són diferents. Actualment, l’aplicació més important de RFID és la logística. L’ús d’aquesta tecnologia permet tenir localitzat qualsevol producte dins de la cadena de subministrament. Hi infinites aplicacions però algunes de les més freqüents són el control d’accessos, control d’inventaris o el pagament electrònic.

10. Quins beneficis ens aporta el RFID davant d’altres sistemes com la xarxa LORAWAN que s’ha fet servir per als sensors del pàrquing Parc Bit per exemple?

LORAWAN és un protocol de gestió de dispositius Lora, és l’especificació d’una xarxa per a dispositius sense fil equipats amb bateries dins d’una xarxa. Lora és una tecnologia ideal per a connexions a grans distàncies i per a xarxes d’ IOT en què es necessiten sensors que no disposin de corrent elèctric de xarxa.

No conec en detall aquesta tecnologia, per la qual cosa no puc establir una preferència d’ús d’una tecnologia enfront de l’altra, però entenc que les principals diferències són la dependència o no d’una bateria / alimentació externa i la diferència d’abast de les mateixes.

11. Ara mateix hi ha una manca d’enginyers en el mercat laboral, com creus que podríem motivar els joves a estudiar més carreres tecnològiques? L’ensenyament ha fet el pas a la digitalització, en la teva opinió?

Uff aquesta és una pregunta difícil, crec que hi ha la necessitat de motivar més joves, especialment al·lotes a considerar aquest tipus de carreres professionals. Potser introduint certs coneixements bàsics (per exemple, de programació) a més primerenca edat pot ajudar a que els joves li perdin el ‘por a cursar aquests estudis. Crec que molta gent els rebutja per la seva complexitat abans de conèixer les seves possibles aplicacions.

Desconec el pla d’estudis tecnològics que hi ha en el sistema educatiu a dia d’avui, per la qual cosa no puc opinar sobre això.

12. Hi ha algun llibre o peli / sèrie que t’han marcat / inspirat últimament en la teva feina? Per quina raó?

Hi ha un llibre que em va regalar la meva mare quan era bastant més petita La bona sort. És una faula que ensenya que la forma d’aconseguir les coses és lluitant, sent resolutiu i sense perdre la motivació. Intent aplicar aquest missatge en tots els aspectes de la meva vida.

Quant a Dr.TIC

Servei d'assessorament tecnològic per a empreses que volen obtenir una visió general del grau d'ús de les TIC al seu negoci i millorar la seva salut TIC.
Aquesta entrada s'ha publicat en Dr. TIC, Entrevistes, Internet de les coses, Notícies, TenTIC, VocacionesTIC i s'ha etiquetat amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respuestas a Entrevista TIC: Joana Llull

  1. MP ha dit:

    Tuve la oportunidad de conocer a Joana a través del programa Emprenbit y me gustaría destacar la actitud con la que afronta cualquier reto. Al emprender no siempre sale todo como uno espera, pero tarde o temprano, con una actitud como la suya, el éxito está asegurado. Enhorabuena y mucha suerte!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Spam protection by WP Captcha-Free