ICT 2018: Imagine Digital – Connect Europe (1): “La connectivitat ha canviat les nostres vides”

Els passats 4-6 de desembre hem tengut la sort d’assistir a l’ICT 2018. Imagine Digital-Connect Europe ,  un congrés d’R+D+I organitzat per la Comissió Europea i la Presidència austríaca del Consell de la Unió Europea en el qual hem pogut conèixer de primera mà les prioritats de la Unió Europea en la transformació digital de la societat i la indústria. Amb més de 6000 inscrits de 120 països del món i 130 expositors (start ups, inversors, projectes innovadors…), es fa difícil resumir una experiència tan enriquidora i inspiradora. Per sort totes les sessions es van retransmetre per streaming i estan disponibles a la llista de Youtube d’ICT 2018 Digital Single Market. Aquí teniu un tast del més destacat de la primera jornada.

Us farem un resum a mode de titulars que ens van cridar l’atenció per sessions.

Però primer de tot, feu un cop d’ull a la llista de ponents (més de 100!).

THE PLANTS SENSE (María Castellanos & Alberto Valverde )

I també a tots els projectes exposats, agrupats en 3 temàtiques principals: “Inspirant una societat digital”, “Creant xarxes i tecnologia” i “Transformant indústria i economia”, són una mostra de casos d’èxit i i resultats pioners de la recerca i la innovació finançats per la Unió Europea.

Ceremònia d’obertura

Ponents:

Margarete SCHRAMBÖCK (Federal Minister for Digital and Economic Affairs,Austria)

Mariya Gabriel ( European Commissioner for Economy and Digital Society )

Katrina Sichel (moderadora, Wit and Word Communications sprl, Bèlgica)

Destacats:

Katrina Sichel: La connectivitat ha canviat les nostres vides.

Pregunta al públic: Escolliu una àrea digital en què considereu que Europa hauria d’invertir. (nosaltres apostam per competències digitals!)

Mariya Gabriel: L’ambició d’ICT2018 és imaginar un futur on les persones estiguin connectades i la seva transformació digital els empodera.

Margarete Shamböck: Estem vivint una transformació digital que ara podem imaginar com seran els nostres futurs. No només en TIC, sinó a tots els àmbits, fent la nostra vida més fàcil, l’educació i les competències digitals són claus per a tots els llocs de feina, inclús creant-ne de nous.

També hem de centrar-nos en les infraestructures i  el 5G. La formació és una responsabilitat compartida dels responsables polítics, escoles i empreses.

La competència digital per a tots els ciutadans és essencial.

Una indústria digitalitzada ens pot ajudar a protegir el medi ambient i a crear nous llocs de treball.

La UE necessita més velocitat en la presa de decisions. Cal concentrar-se en grans temes i evitar la micro-gestió. L’educació és l’àrea prioritària de les TIC. Primerament, hem de proporcionar habilitats digitals avançades a les joves generacions per permetre un futur digital

Invertint en el futur

Ponents: 

Pekka ALA-PIETILÄ (Chairman of the High Level group on Artificial Intelligence)

Pierre CHEHWAN (NAVYA, France)

Helmut LIST (AVL List)

Wilhelm MOLTERER (European Investment Bank, Luxemburg)

Khalil ROUHANA (European Commission, DG Communications Networks, Content & Technology, Belgium)
Margarete SCHRAMBÖCK (Federal Minister for Digital and Economic Affairs, Austria)

Katrina SICHEL (moderadora, Wit and Word Communications sprl, Belgium)

Destacats:

Khalil Rouhana: Europa ha aportat menys del que ens agradaria la transformació digital. Tot el digital està integrat en tots els àmbits 2 àrees per millorar: aconseguir un mercat únic digital; més inversions. El sector públic és clau per atraure inversions privades.  El programa Europa Digital serà clau per la transició digital. Permetrà a la UE ser líder en TIC.

Les dades són l’element clau de la nostra societat

Necessitem més inversions per tancar la bretxa digital, un marc polític sòlid, una nova col·laboració públic-privada, també investigació i empreses, instruments financers més adients…

El  mercat únic digital serà una realitat si invertim en la bretxa digital existent

Wilhelm Molterer: cal un finançament intel·ligent, col·laboració entre el públic i el privat i la cooperació acadèmica de les empreses per tancar la bretxa digital.

La digitalització un repte de la societat, no només un repte per a la transformació digital de la indústria i /o la investigació és, abans que res, un repte social. El repte tecnològic és molt més fàcil de superar.

Digitalitzar o marginar. Europa necessita tancar l’escletxa digital.

Intel·ligència artificial, blockchain supercomputació, ciberseguretat i infraestructures és on Europa ha d’invertir per tancar la bretxa.

Helmut List: les transformacions digitals requereixen equips, infraestructures, solucions completes amb IA i IoT. TIC com a proveïdor clau per a la indústria, el programari, integrants i la plataforma de desenvolupament obert.

Pierre Chehwan: explica el cas d’èxit de Navya, la única empresa que comercialitza vehicles autònoms, amb un gran potencial, i a més és europea, resol el tema de la contaminació, espai i problemes de congestió.

Els vehicles autònoms canviaran la mobilitat.  No és molt ràpid, però és segur i net.

Penja Ala Pietla: El mercat B2B també és important. Gran potencial per als negocis. També mercat dels serveis públics al ciutadà.

La UE s’ha de posar al nivell d’Àsia i EEUU en transformació del mercat digital. No som els millors en totes les disciplines d’investigació, però com treballem junts i lideram en IA és més important que què fem, i encara podem continuar sent capdavanters.

Conclusions de la taula rodona: On  hauria de millorar la UE en la transformació digital?

Intel·ligència artificial a Europa encara queda enrere. EUA i Xina inverteixen més en R+D de les solucions d’IA. . Hem d’actuar més ràpidament i ser més valents!

A Europa no som els millors en IA, Big Data … però som bons en la robòtica i en altres tecnologies … però el més important és el talent potencial que tenim: duplicam els EEUU en nombre relatiu de Doctorat en àrees TIC.

La inversió a Europa en IA és d’1/8 dels EUA: cal accelerar i plantejar-nos-ho amb 10 anys per davant.

La transformació digital requereix: La velocitat, les inversions, assumir més riscos, l’educació, la innovació, un equip motivat per implementar les idees i la infraestructura per tancar l’escletxa digital.

Els reptes són grans, hem de centrar-nos en grans temes  a nivell europeu, establir un marc i accelerar l’ocupació a nivell nacional. Obrir més vincles entre investigadors, empreses, estar més preparats per assumir riscos.. Esperar a la Comissió Europea per resoldre tots els problemes no és la millor manera. Hem d’estar més preparats per arriscar-nos. Tenir una visió holística.

Hem d’obrir les portes entre els sectors públic i privat i hem de pensar des d’un punt de vista europeu: Pensar en “europeu”!

Com accelerar la presa de decisions a la UE?

Decidir grans temes a nivell de la UE, temes més petits a nivell estatal.

No discutir els riscos massa temps, el tren parteix mentrestant.

Executar, executar, executar (no només parlar).

Comunicació entre stakeholders.

Digitalitzats o marginats, passi el que passi el digital ha d’estar present, i no oblidar les PIMES.

Hem d’accelerar el procés des de la idea fins al mercat de consum. Hem de fer solucions, no productes.

“Rock and rollejar” la vostra manera de treballar.

Donar supor a les startups i als joves emprenedors impulsa la innovació,

L’experiència del client amb IA és … cap experiència pròpiament! La gran indústria parla de les necessitats tecnològiques que es tradueixen en experiències quotidianes i comercialitzades per a tots nosaltres, sense divisió, sense marginació, per poder considerar-ho un èxit.

 

Intel·ligència Artificial – la via europea.

Ponents:

Cecilia BONEFELD-DAHL (DIGITALEUROPE, Belgium).

Giovanni CARRADA (RAI – Radiotelevisione italiana S.p.A, Italy), Moderador

Patrick GATELLIER (THALES, France)

Sabine KÖSZEGI (Vienna University of Technology, Institute of Management Science, Austria).

Catelijne MULLER (ALLAI Nederland, Netherlands).

Barry O’SULLIVAN (University College Cork, Department of Computer Science, Ireland)

Petr ŠRÁMEK (AI Startup Incubator, Czech Republic)

Khalil ROUHANA (European Commission, DG Communications Networks, Content & Technology, Belgium)

Mabito YOSHIDA (Ministry of Internal Affairs and Communications of Japan, Global Strategy Bureau, Japan)

Khalil Rouhana:

Un Grup d’ Experts de la UE en IA ha elaborat un esborrany de pautes ètiques en IA que es farà públic en breu.

La manera com enfoquem la IA avui definirà el món en què vivim.

Europa ha de treballar unida,  29 països europeus s’han posat d’acord en treballar junts en IA. Comptamb amb 500 milions d’euros anuals en inversions comunitàries en IA. Tenim un pressupost de 20.000 milions pels propers 3 anys.

Necessitam IA que respecti la dignitat humana i salvaguardi la democràcia.

El major valor és la confiança en la tecnologia

Tres pilars en què s’ha de basar la IA:

1 Reforçar la recerca i tenologia

2 Treball, talent, habilitats, mà d’obra i educació

3 Ètica i legalitat

Mahibo Yoshida : Cal centrar-se en el desenvolupament sostenible, l’economia social amb educació en IA és clau, calen científics de dades.

La IA no s’hauria de veure massa negativament, sobretot pel que fa als llocs de treball.

Japó és un important aliat de la UE en tractar els problemes tecnològics del nostre món digital, per això tenim una estratègia internacional per IA amb una forta col·laboració amb la UE.

Taula rodona. 

Qüestions:

En quines àrees i quant podem confiar en sistemes d’IA? Quines decisions deixarem que prenguin les màquines amb IA? Qui vetllarà per les normes ètiques i legals de la IA?Necessitarem algun dia una autoritat pública que controli això? Dependrà de la manera en què establim aquest control i de a quina part de la IA ho apliquem. La IA necessita tenir pautes, implicacions legals, que sigui una IA responsable en la presa de decisions

On es situa Europa ara en competències digitals? On invertim els esforços d’educació futurs amb l’arribada d’IA? Hem d’educar els ciutadans a nivell europeu sobre el potencial de la IA, no és només una qüestió d’organismes públics. I no deixar l’educació només en mans dels Estats membres. I qui formarà als formadors en aquesta matèria? La UE ho té com a objectiu. Necessitam MOOCs, col·legis comunitaris, i que la empresa privada també hi col·labori.

Tot i que la IA substuïrà tasques  i llocs de treball dels humans, encara necessitarem habilitats específiques  i tasques humanístiques de creativitat.

Com aconseguir guanyar la confiança en IA? Lideratge, educació i responsabilitat.

Pregunta del públic: Com hauríem de posar imposts a la IA?

La UE  aposta clarament per la IA amb recerca, polítiques, educació, industrialització. Serà  això suficient? Cap on anem en IA? Tenim un sistema públic fort en salut, educació … També és bo pel sector privat . augen de l’economia verda…cal animar i capacitar els joves a treballar en IA proporcionant eines i marcs adients.

 Un enfocament conservador dificulta la innovació a la UE que es queda endarrerida de la competència global.

Una de les prioritats en IA avui és  l’educació i les competències. Un nou repte per impulsar una millor comunicació de la ciència. Acabar amb la bretxa educativa i de les competències és el major repte per la IA.

Hi haurà una gran manca de mà d’obra qualificada, els llocs de feina no seran un problema, una gran oportunitat per la IA.

Més temes de la IA: Ha de ser explicable, escletxa en copetències,  quins problemes volem que la IA resolgui (predir vs. reaccionar), aprofitar el gran nombre de doctorats a la UE, diferenciant-noos a través de l’enfocament IA ètica, augmentar l’ecosistema de les start-ups en IA.

La IA és no un producte – cal concentrar-nos en el problema.

La diversitat europea en l’agenda de la IA és un element clau per als pròxims anys. Les habilitats europees comunes en dades, infraestructures i algorismes seran l’element unificador.

En IA no podem acceptar un enfocament tipus “llença-ho i reparar els danys més endavant”, com en casos recents de Cambridge Analityca o del biaix de gènere d’Amazon A la UE la IA s’entén d’una manera és diferent

El sector públic que ha de crear l’entorn adequat per invertir en IA, per fer que les empreses tinguin èxit.  Com capacitem a les persones perquè treballin en IA correctament?

Com ens assegurem que es conservi la confiança i l’autonomia dels humans, amb els desenvolupaments de la IA. Les persones ens veurem desautoritzades/supeditades?

Utilitza la IA i complementar-la amb les habilitats humanes, però amb consideracions ètiques.

Parlar sobre la IA que destrueix llocs de treball és com dir que la innovació no convé perquè redueix el cost i estarà menys gent empleada.

Barry O’Sullivan:  Molts líders de grans companyies de tecnologia són europeus, tenim el nombre de doctorands de STEM i IA que als EUA, estem realitzant inversions massives, hem d’estar orgullosos.

La UE  en IA és diferent dels nostres competidors en tant en ètica com en la nostra èmfasi en la societat. Necessitem establir bé els processos, com per exemple per a la seguretat civil de l’avió. Podem fer de l’ètica una avantatge competitiva en IA? sí, però que no sigui només una marca.

Tot funcionari de govern que he conegut creu que el seu país està endarrerit en IA.

L’explotació del talent IA  és important per implementar l’estratègia d’Europa en IA, Europa pot estar al capdavant de construir sistemes ètics en IA.

La IA europea està centrada en l’ésser humà” … L’humà involucrat, és de l’estil europeu d’IA.

Hi ha 2 preguntes bàsiques en IA: com podem maximitzar els avantatges? Com podem minimitzar els desavantatges? Dues qüestions que poden ser embulloses segons com es consideren avantatges i desvantatges i de per a qui.

Cecilia BONEFELD-DAHL: Les nostres recerques demostren que per a cada lloc de treball perdut per la IA, s’en crearan més de 3! La IA crearà més llocs de feina que no en destruirà. Així doncs, la reorientació formativa laboral  ha de ser l’enfocament, dir-li a la gent les seves possiblilitat laborals amb IA, deixau de demanar què farà la IA, començau a demanar què farem amb ella?! Per exemple,  la rentadora va ser criticada perquè les dones “desqualificades” en les arts femenines de neteja. Defenso els canvis de valors quan la tecnologia arriba. Hi haurà un boom massiu de llocs de treball, de manera que les nostres preguntes principals dins de la UE han de ser com capacitar a persones suficients, i com garantir que es creïn llocs de treball a Europa, no a la Xina o a la Índia. Comencem a mirar la IA com una oportunitat, no una amenaça! Fem de la IA el que volem que sigui!
La IA no farà que hi hagi menys feines en el futur, només les millorarà.
La gent sovint sobreestima la tecnologia i les seves conseqüències. Hem d’entendre millor les dimensions socials de la IA. Els ciutadans europeus estan al centre de la IA.
 
Catelijne MULLER: Necessitarem saber per què per exemple si els jutges empren una decisió basada en IA errònia, hi estarien obligats legalment?
Quin serà l’equivalent a “No fer mal” l’article de jurament hipocràtic quan es tracta de d’IA? Humans al comandament.
La UE requereix marcs opensource clars i integrats, i un major èmfasi en eines i un fort suport tècnic per al desenvolupament  de la IA per augmentar la competitivitat.
Els algoritmes poden fer malbé la vida de les persones, així que hem d’anar en compte, necessitam una IA responsable. Hem d’entendre el que fan la IA i els algoritmes que prenen decisions sobre les nostres vides, però no obrint la caixa negra cercant el codi, sinó investigant els seus efectes. Necessitem conjunts de dades optimitzats sense biaix per implementar eficaçment les eines d’ IA.

Com podem assegurar-nos que els sistemes d’IA aterren bé al lloc de treball, al lloc adient? És la pregunta que ens  hem de fer i no centrar-nos  en la pèrdua de llocs de treball que pugui dur la IA ni en posar-li imposts.

Petr ŠRÁMEK:  Europa necessita més inversions en les start-ups d’IA, les start-ups que competeixen per impulsen la innovació.
Les administracions públiques europees han de ser més actives en IA.
 
Patrick GATELLIER: Pel que fa a les dades en el context de la IA,  les plataformes han de parlar entre sí, i aquesta interconnexió hauria de ser més fàcil a Europa. Per exemple amb projectes com The Human Brain Project.
A continuació hi havia una sèrie de sessions paral.leles de diferents temàtiques, de les quals vam assistir a aquesta, que us recomanam si us interessa el tema de les Fake news:

 

Fer front a la desinformació per donar suport a la democràcia.