La quarta revolució industrial


El passat 25 d’octubre, vam estar al XVII Congrés de Directius CEDE, celebrat al Palau de Congressos de Palma. Es va parlar sobre les ‘Claus per créixer en la 4a Revolució Industrial‘ els eixos principals van ser el turisme, les competències dels directius del futur i els límits ètics a l’ús de les tecnologies, entre d’altres temes clau de la gestió directiva actual.

Programa

El congrés ha donat de si molts Tweets titulars, dels quals anem a repassar alguns.

Tecnologia vs humanitat

Encara que estam en un canvi d’època on allò digital i tecnològic provoquen un canvi vital en les organitzacions empresarials cal ressaltar la importància de les humanitats, així ho va recordar José María Álvarez-Pallete, president executiu de Telefónica. Álvarez-Pallete va esmentar que la humanitat ha canviat més en els últims 20 anys que en els 300 anteriors gràcies a la tecnologia però que no cal oblidar que la humanitat és el que distingeix la societat de l’automatització, sabent també que, la meitat del trànsit de dades a Internet ja no és humà. També va cridar l’atenció que un dels màxims exponents de les tecnològiques, es podria dir a nivell mundial, destaqués que allò que no es pugui digitalitzar ni automatitzar serà encara més valuós.

El canvi és disruptiu havia recordat pocs minuts abans Nadia Calviño, ministra d’Economia i Empresa, i que les empreses que no s’adaptin a la digitalització desapareixeran. Així mateix també va esmentar el capital humà com a eix de canvi al costat del capital natural i el capital tecnològic.

Els reptes de la digitalització i la innovació

La transformació digital porta intrínsecs processos d’innovació. Luca de Meo, president de Seat, va explicar la #gamificació com una tècnica empresarial per fomentar la innovació dins de les organitzacions i involucrar de forma més lúdica als treballadors. També va remarcar que les grans empreses han de jugar i innovar així com ho fan les startups, estar oberts al canvi, ser flexibles, ser obertes. Com els anteriors ponents va tornar a ressaltar la importància del capital humà així com del tecnològic. I pel que fa a tecnologia va esmentar la importància del #blockchain en els sistemes de logística.

La digitalització de l’empresa es realitza digitalitzant processos i aplicant intel·ligència artificial va recordar Ismael Climent, conseller delegat de Merlin Properties.

Una cultura corporativa adequada, involucra tots els agents en la co-creació, trencar el statusquo i tenir treballadors que siguin capaços de dir-los als seus caps que s’equivoquen van ser els ingredients que Rosa García, presidenta i CEO de Siemens Espanya, va recomanar per a dur a terme els processos d’innovació en les organitzacions.

Les oportunitats dels nous models de negoci

En aquest procés de canvi s’arriba al punt de plantejar nous models de negoci. Juan Antonio Guijarro, CEO a SUEZ Advanced Solutions, va explicar com les tecnologies els han ajudat a estalviar costos en la gestió de l’aigua, utilitzant sensors, dades, correlacions, prediccions, millorant la seguretat i la qualitat i aplicant la desintermediació. Ara el seu repte està en millorar la gestió de producció d’aliments, creant nous models de negoci en la gestió integral de l’agricultura des de la seva experiència en l’aplicació de la tecnologia en la gestió de l’aigua.

Els límits de la tecnologia

L’únic límit a l’aplicació de la tecnologia és l’ètica. Així neix una nova disciplina: la tecnoètica. Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull, va plantejar temes que no deixen indiferent a ningú: ¿els mòbils ens fan més lliures o més esclaus ?, el desafiament de la condició mortal, la solitud, està en perill la llibertat ?, l’autolimitació, la reputació, la tecnologia i biotecnologia aplicada al cos humana, al mercat del treball com poder competir contra algú que per exemple s’hagi fet un implant de memòria ?, si arribem a la dilatació de la mort o a la immortalitat com es plantegen els desajustos socials ?, no és només parlar d’on són els límits, sinó sobretot de qui els determina. Carme Artigas, fundadora & CEO de Synergic Partners, va ratificar que si arribes viu a l’any 2045 podràs viure sempre, introduint els conceptes de transhumanisme i cyborgs, i tornant a preguntar quines conseqüències pot tenir, la immortalitat, en l’entorn social. Va reflexionar sobre per què ens preocupem ara per l’ètica i no ho vam fer abans argumentant que és per què ara la tecnologia qüestiona la pròpia existència de l’ésser humà, perquè es parla de la intel·ligència de les màquines, i té una forma real en la manera de pensar . Dit això va tornar a aterrar a l’actualitat sobretot pel que fa a l’ús de les dades personals. Va recordar que encara que hi hagi pràctiques legalment acceptables no són moralment correctes i això el mercat ho penalitza, a més els clients confien en les empreses transparents. És la dictadura dels algoritmes un dels riscos actuals, referint-se a que limiten la llibertat de triar. Si Torralba parlava d’autolimitació, Garrigues ho feia d’autocensura, recordant, també, que en contractar personal els responsables de l’empresa poden accedir a molta informació que els mateixos candidats han publicat a les xarxes socials. També recordà les bondats de la tecnologia, com que ha permès un accés universal al coneixement.

El sector turístic

El turisme va ser el sector amb taula pròpia en el congrés nacional de directius. Maria Frontera, presidenta de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca, reclamava saber quines dades generen més valor al sector turístic i quines distreuen. Othman Ktiri, president executiu i fundador d’OK Group, exposava que cal intentar muntar negocis que no necessiten ni finançament ni publicitat. Carmen Riu, consellera delegada de Riu Hotels & Resorts, recordava que en els països menys desenvolupats és difícil tenir la tecnologia necessària per desenvolupar bé el negoci, i en el seu negoci destacava com ha evolucionat l’eliminació dels intermediaris en la contractació de llits hotelers.

L’actitud de l’emprenedor

Transformar, canviar implica emprendre. La visió de l’emprenedor la va oferir Xavier Verdaguer, fundador i CEO Imagini Creativity Center, presentat com a emprenedor en sèrie, va recordar que l’emprenedor ha de ser curiós, inconformista i incansable; actuar amb passió, com si cada dia fos el primer. A Espanya hi ha tots els elements necessaris de l’ecosistema emprenedor: formació, empreses, talent, inversors … Però falta gent emprenedora. El gènere ha de ser irrellevant en qualsevol professió. La seva empresa Imagine.cc ajuda a innovar i emprendre ajuntant gent de diferent índole, edat, classe social i sector, per aportar solucions a problemes.

“Learnability” i l’escassetat del talent

“Learnability” és un concepte encunyat per Raúl Grijalba, Managing Director Mediterranean ManpowerGroup, que explica que en els propers anys no trobem els perfils que necessitem, i que caldrà construir el propi talent dins de les organitzacions, perquè no es trobaran els perfils, s’hauran d’aprendre les capacitats dins de la pròpia empresa; la learnability implica curiositat i capacitat per aprendre constantment. La “learnability” farà que qualsevol persona es pugui contractar sempre que tingui la capacitat d’estar sempre aprenent. L’automatització porta destrucció d’ocupació i creació de nova ocupació, per accedir a la qual cal aprendre noves habilitats. D’altra banda, les empreses per atraure talent, en ser el talent escàs, com a empresa hauran de preguntar-se què els diferencia de les altres per ser escollida pel talent. Els líders inspiradors i una marca atractiva són els pilars de l’atracció de talent a les empreses. Les empreses ja realitzen campanyes molt segmentades en les xarxes socials per captar talent específic.

El poder polític i econòmic

A la sessió no va faltar una visió geopolítica de la situació de canvi. Enrico Letta, Dean of the Paris School of International Affairs, va recordar que properament són les eleccions europees i que és més necessari que mai anar a votar, seran les primeres eleccions després del #Brexit. Va proposar una iniciativa Erasmus Teens, que obrís Europa a tothom, no només a estudiants universitaris, sinó a totes les edats. Benita Ferrero-Waldner, ex comissària d’Afers Exteriors i Política de Veïnatge de la Unió Europea, Ex Ministra d’Afers Exteriors d’Àustria, va recordar que estem en una crisi existencial dins i fora de la Unió Europea. Europa ha perdut molt pes en les decisions mundials. A més, ja no vivim amb optimisme a causa de la recessió. I va reivindicar que hem d’avançar molt en innovació i tecnologia i treballar fort en aquest camp.

Conviure humans-robots per transformar les organitzacions i sobreviure

En una organització cada un ha de fer el millor que sap fer, i cal aprendre a cooperar humans amb robots per millorar i sobreviure va exposar Francisco Reynés, president executiu de Naturgy.

Quant a Dr.TIC

Servei d'assessorament tecnològic per a empreses que volen obtenir una visió general del grau d'ús de les TIC al seu negoci i millorar la seva salut TIC.
Aquesta entrada ha estat publicada en Big Data, Blockchain, Internet de les coses, Robòtica. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Spam protection by WP Captcha-Free