Fitxa CineTIC: Missió Imposible Fallout

Continuam amb la nostra secció CineTIC (fitxes de pel·lícules i sèries  de ciència ficció en les quals apareixen tecnologies que són tendència).  Aquesta vegada és el torn d’ Ocean’s 8 (2018), la sisena edició d’aquesta mítica saga, encara en cartellera, en la qual la qual els gadgets i les noves tecnologies no fallen. Tranquils, que no farem cap spoiler.

FITXA TÈCNICA:

Tendències TIC que apareixen a la pel·lícula:

Impressió 3D:

Segons  Viquipèdia, una impressora 3D és una màquina que serveix per produir representacions 3D físiques de models creats per ordinador, mitjançant una tècnica anomenada fabricació additiva. Sorgeixen amb la necessitat de crear prototips d’una manera més ràpida i econòmica del que es feia fins llavors, a partir d’arxius de disseny assistit per computador (CAD). Un dels principals avantatges que té la impressió 3D respecte a altres mètodes de fabricació, és que elimina moltes de les restriccions de disseny que aquestes altres tenen; com per exemple la possibilitat de desemmotllament en les peces fabricades per injecció de polímers. Tot i que en un primer moment la tecnologia s’utilitzava bàsicament per a la fabricació de prototips i maquetes per sectors com l’arquitectura i el disseny industrial, actualment, gràcies a la reducció dels costos i l’increment dels materials i tecnologies disponibles, la impressió 3D està incrementant la seva presència no només en l’àmbit industrial, sinó també domèstic i formatiu.

Qualsevol métode d’impressió 3D segueix el mateix procés d’impressió, i compte de 5 pasos obligatoris i un últim opcional.

  • Modelació digital: Es crea un disseny assistit per computador (CAD).
  • Exportació: El disseny és exportat amb extensió “.stl”.
  • Traducció: Aquest fitxer exportat es tradueix amb instruccions que les impressores 3D són capaces d’entendre per realitzar l’objecte el qual es vol imprimir, aquest procés es fa automàticament pel programa de disseny.
  • Connexió: Les traduccions s’introdueixen a la impressora.
  • Impressió: La impressora comença a imprimir l’objecte, aquest procés pot trigar minuts, hores o dies, depenen de la mida de l’objecte.
  • Acabat (opcional): Molts processos d’impressió requereixen algun tipus de retoc al final de la impressió, el més comú és desemmotllar els objectes de la base de la impressora o de material auxiliar utilitzat durant la impressió.

Autenticació:

Segons  Wikipedia, la autenticació o autentificació​ és l’acte o procés de confirmar que alguna cosa (o algú) és qui diu ser. A la part que s’identifica se l’anomena provador. A la part que verifica la identitat es la flama verificador. És habitual que el provador sigui un usuari que vol accedir a certs recursos i el verificador sigui un sistema que protegeix l’accés a aquests recursos i ha de verificar que el que accedeix sigui un usuari que té autorització per accedir a aquests recursos. Per poder tenir autenticació és necessària, com a condició prèvia, l’existència d’identitats biunívocament identificades de manera que es permeti la seva identificació.

Tipus d’autenticació:

Els mètodes d’autenticació estan en funció del que utilitzen per a la verificació i aquests es divideixen en tres categories:

  • Sistemes basats en alguna cosa coneguda. Exemple, una password (Unix) o passphrase (PGP).
  • Sistemes basats en alguna cosa que tenguis. Exemple, una targeta d’identitat, una targeta intel·ligent(smartcard), dispositiu usb tipus epass token, Targeta de coordenades, smartcard o dongle criptogràfic.
  • Sistemes basats en una característica física davant usuari o un acte involuntari del mateix: Exemple, verificació de veu, d’escriptura, de petjades, de patrons oculars..

Biometria:

Segons Viquipèdia, un sensor biomètric és un sensor destinat a la identificació o verificació de la identitat de forma automàtica d’un individu. Abans de l’ús de la biometria, la identificació de persones es feia mitjançant claus o targetes, o bé per PINs que la persona havia de posseir o memoritzar. Aquests sensors simplifiquen i personalitzen aquestes identificacions, ja que, cada persona posseeix unes característiques biològiquespsicològiques i de conducta úniques que poden ser utilitzades com a claus impossibles de piratejar. Així la persona no ha d’utilitzar objectes que poden ser robats o copiats, ni memoritzar cap codi que fàcilment pot ser oblidat o també copiat.

Per poder identificar a una persona mitjançant un sistema de seguretat s’han de comparar les seves característiques amb una base de dades, per fer això s’extrauen uns punts biomètrics i es mesuren les distàncies entre ells per tal de reconèixer les característiques biomètriques de la persona a identificar. El reconeixement de persones per a sistemes de seguretat mitjançant càmeres s’ha convertit en aquests darrers anys una de les formes més comunes de reconeixement. Per poder arribar a fer una identificació exitosa s’hauria de tenir una base de dades amb moltes imatges de l’individu i anar-les comparant una a una, i aquestes amb totes les possibles identificacions. Això seria molt costós, és per això que es busquen les característiques biomètriques que diferencien a cada persona i es busquen uns punts per a poder fer la identificació.

L’objectiu d’un sistema de reconeixement és, generalment, el següent: donada una imatge d’una persona “desconeguda” i trobar una imatge de la mateixa persona en un conjunt d’imatges “conegudes”, o imatges d’entrenament. La gran dificultat afegida és la d’aconseguir que aquest procés es pugui realitzar en temps real. El sistema reconeixerà les persones presents a imatges o vídeos automàticament. Pot operar en 2 modes:

  • Verificació o autentificació de persones: compara una imatge de la persona amb una altra imatge amb la persona de la que volem saber la identitat. El sistema confirmarà o rebutjarà la identitat de la persona. En aquest mode es produeixen dos tipus d’errors bàsics, anomenats falses acceptacions i falsos rebutjos, mesurats respectivament amb les taxes TFA i TFR.
  • Identificació de persones: compara la imatge d’una persona desconeguda amb totes les imatges de persones conegudes que es troben a la base de dades per determinar la seva identitat.

Implantació de microxip (a humans):

Segons Wikipedia, un implant de microxip humà sol ser un dispositiu de circuit integrat d’identificació o un transponder RFID encapsulat en vidre de silicat i implantat en el cos d’un ésser humà. Aquest tipus d’implant subdèrmic sol contenir un número d’identificació únic que es pot enllaçar a la informació continguda en una base de dades externa, com ara la identificació personal, l’aplicació de la llei, el historial mèdic, els medicaments, les al·lèrgies i la informació de contacte.

Internet de les coses:

Segons Viquipèdia, la Internet de les coses (de l’anglès Internet of Things o IoT) es refereix, en termes d’informàtica, a una xarxa d’objectes de la vida quotidiana interconnectats. El terme d’Internet de les coses s’atribueix a Auto-ID Center, que va ser fundat el 1999 i inspirat en el MIT.

El concepte és molt senzill però la seva aplicació és complicada. Si tots els llibres, samarretes, llaunes o parts d’una motocicleta estiguessin equipats amb dispositius d’identificació minúsculs, la vida rutinària en el nostre planeta patiria una transformació. Desapareixerien els objectes perduts, perquè nosaltres sabríem concretament el que es consumeix a l’altra banda de la Terra. Al mateix torn, els robatoris s’extingirien, ja que coneixeríem el lloc on es troba el producte en qualsevol moment.

Si tots els objectes quotidians, des del iogurt fins a un helicòpter, estiguessin equipats amb etiquetes de ràdio, podrien ser identificats i gestionats per equips de la mateixa manera que si ho fossin per éssers humans. Amb el nou sistema de generació d’identificadors amb el protocol IPv6 es poden identificar tots els objectes, cosa que abans no era possible amb IPv4. Aquest sistema és capaç d’identificar de forma instantània qualsevol tipus d’objecte.

L’Internet de les coses podria codificar de 50 a 100.000 milions d’objectes i seguir el moviment d’aquests. Cada ésser humà es troba envoltat de 1.000 a 5.000 objectes.

El servei touchatag d’Alcatel-Lucent touchatag i el gadget Violeta Mirror poden proporcionar una visió d’orientació pragmàtica als consumidors de l’Internet de les coses, pel que qualsevol pot enllaçar elements del món real al món en línia utilitzant les etiquetes RFID (i codis QR en el cas de touchatag).

Hi ha estimacions de 200 mil milions de dispositius connectats en un futur pròxim. El valor del mercat es projecta a 80 mil milions de dòlars

Algunes reflexions:

  • Pensau que la impressió 3D no només estarà present en els negocis, sinó també a les llars per “dissenyar” les nostres pròpies peces/elements d’oci i aficions?
  • Creieu que l’autenticació biomètrica s’utilitzarà cada vegada en àmbits més quotidians per facilitar-nos les tasques i més seguretat? Això també implicarà més riscos i incrementar la ciberseguretat?
  • Implantació de microxips en humans: ho veieu com una forma de facilitar-nos tasques (control d’accessos, desbloquejar codis automàticament …) o com una forma de control per a les empreses / autoritats?
  • L’internet de les coses permetrà que ens oblidem de canviar manualment coses com la climatització del cotxe, l’emissora de la ràdio, etc …?
  • Arribarà la forma d’intercomunicar sense cap dispositiu físic (mòbil, wearables …)?

Per a saber-ne més:

Which “Mission: Impossible” has the awesomest gadgets? (https://www.fastcompany.com/)

How Plausible Are All Those Mission: Impossible Gadgets, Anyway? (https://www.wired.com/)

The 10 Best ‘Mission: Impossible’ Gadgets (https://www.popularmechanics.com)

Mission: Impossible – Fallout (Wikipedia)

Misión Imposible: Fallout (2018) Imdb

Misión imposible: Fallout (Filmaffinity)

 

Quant a Dr.TIC

Servei d'assessorament tecnològic per a empreses que volen obtenir una visió general del grau d'ús de les TIC al seu negoci i millorar la seva salut TIC.
Aquesta entrada s'ha publicat en ciberseguretat, CineTIC, Impressió 3D, Internet de les coses, Notícies, TenTIC, Wearables i s'ha etiquetat amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Spam protection by WP Captcha-Free