Fitxa CineTIC: AI Intel·ligència Artificial

Continuam amb la nostra secció CineTIC (fitxes de pel·lícules i sèries  de ciència ficció en les quals apareixen tecnologies que són tendència). Aquesta vegada és el torn d’A.I. Inteligencia Artificial (2001)‘, una pel·lícula en la qual els robots i les seves relacions amb els humans en són protagonistes.

 

FITXA TÈCNICA:

Font: http://www.filmaffinity.com

Tendències TIC que apareixen a la pel·lícula:

Intel·ligència Artificial:

Segons Viquipèdia, la intel·ligència artificial (IA) és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d’algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana.

Determinar si un ordinador realment es comporta de manera intel·ligent és complex. Hi ha moltes definicions de què és exactament la intel·ligència artificial. La més estesa és la de John McCarthy (1995), que afirma que “és fer que una màquina es comporti d’una manera que seria considerada intel·ligent en un humà.”

Es considera l’avi de la intel·ligència artificial al britànic Alan Turing que, al llarg de la Segona Guerra Mundial i sota els auspicis del servei d’intel·ligència britànic, va començar a fonamentar les bases del que avui coneixem com a intel·ligència artificial.

Existeixen diferents tipus de coneixement i mitjans de representació del coneixement. El qual pot ser carregat en l’agent pel seu dissenyador o pot ser après pel mateix agent utilitzant tècniques d’aprenentatge.

També es distingeixen diversos tipus de processos vàlids per obtenir resultats racionals, que determinen el tipus d’agent intel·ligent. De més simples a més complexos, els cinc principals tipus de processos són:

  • Execució d’una resposta per defecte per cada entrada (anàlogues a actes reflexos en éssers vius).
  • Recerca de l’estat requerit en el conjunt dels estats produïts per les accions possibles.
  • Algorismes genètics (Anàleg al procés d’evolució de les cadenes d’ADN).
  • Xarxes neuronals artificials (Anàleg al funcionament físic del cervell d’animals i humans).
  • Raonament mitjançant una Lògica formal (Anàleg al pensament abstracte humà).

També existeixen diferents tipus de percepcions i accions, poden ser obtingudes i produïdes, respectivament per sensors físics i sensors mecànics en màquines, polsos elèctrics o òptics en computadores, tant com per entrades i sortides de bits d’un programari i el seu entorn programari.

Diversos exemples es troben en l’àrea de control de sistemesplanificació automàtica, l’habilitat de respondre a diagnòstics i a consultes dels consumidors, reconeixement d’escripturareconeixement de la parla i reconeixement de patrons. Els sistemes d’intel·ligència artificial actualment són part de la rutina en camps com economiamedicinaenginyeria i la milícia, i s’ha usat en gran varietat d’aplicacions de programari, jocs d’estratègia com escacs d’ordinador i altres videojocs.

Robòtica:  Segons Viquipèdia la robòtica és una branca de la tecnologia que estudia el disseny i construcció de màquines capaces d’exercir tasques repetitives, tasques en les quals es necessita una alta precisió, tasques perilloses per a l’ésser humà o tasques irrealitzables sense intervenció d’una màquina. Les ciències i tecnologies de les que deriva són: l’àlgebra, els autòmats programables, les màquines d’estats, la mecànica, l’electrònica i la informàtica.

El terme robòtica és encunyat per Isaac Asimov, definint a la ciència que estudia els robots. Asimov va crear també les Tres Lleis de la Robòtica. En la ciència-ficció l’home ha imaginat els robots visitant nous mons, aconseguint el poder, o simplement alleugerint les tasques casolanes.

Les tres lleis de la robòtica descrites per Isaac Asimov, un escriptor rus de ciència-ficció. Tots els robots dels seus relats i novel·les estan dissenyats per a complir-les. Apareixen per primera vegada al relat “Runaround“, del 1942, recollit dins del llibre “Jo, robot“. Les lleis diuen així:

  1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
  2. Un robot ha d’obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
  3. Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.

Els robots actuaran sempre respectant les lleis de la robòtica, no com una regla moral sinó perquè l’estructura del seu “cervell positrònic” està construïda al voltant d’elles; de fet, construir robots que no s’hi basessin obligaria a refer tota la ciència de la robòtica. Aquestes lleis sorgeixen com a mesura de protecció dels humans. Segons Isaac Asimov, la concepció d’aquestes lleis volia contrarestar el temor que els robots es poguessin rebel·lar i atacar als seus creadors, i no són més que una aplicació de les lleis de les eines, no formulades per ser massa evidents: una eina ha de ser segura, ha de fer la tasca per la que està fabricada i no s’ha de fer malbé (amb aquest ordre de prioritats).

Algunes reflexions:

  • Si els robots estaran cada vegada més presents en la nostra societat, com us imagineu que serà la relació entre humans / robots? Es basarà en el respecte o arribarem a un nivell de dominació / explotació o fins i tot crueltat com apareix en el film?
  • Tendrem també éssers a mig camí entre el natural i l’artificial, dotats de cervell però amb articulacions i extremitats biòniques, per exemple (cyborgs)?
  • Arribarà un punt en què els robots estaran tan desenvolupats que deixaran de ser només màquines sense drets ni llibertats i ja no estaran supeditats al seu creador sinó que tindran “consciència”, es “consideraran” humans?
  • Si un robot pogués estimar realment a una persona, quina responsabilitat tendria aquesta persona a la vegada, pel que fa al robot?
  • Qui serà el responsable del robot si aquest causa un perjudici a un tercer? El robot, el propietari, el creador, o el coordinador del robot?
  • Pensau que la intel·ligència artificial pot arribar a superar la intel·ligència humana? Són més els seus avantatges que els seus desavantatges? Pot arribar a ser “perillosa”?
  • Quines aplicacions se us ocorren en la vostra vida personal / negoci?

Per a saber-ne més:

TOP 15 PELÍCULAS SOBRE INTELIGENCIA ARTIFICIAL (IGN España)

Reivindicando ‘A.I. Inteligencia Artificial’ como el clásico de culto que debe ser (ecartelera.com)

In A.I., Steven Spielberg (and Stanley Kubrick) turned an eye to loneliness (https://www.avclub.com)

Inteligencia Artificial, una película de Steven Spielberg (Elparnasillo.com)

CRÍTICA Y ANÁLISIS DE INTELIGENCIA ARTIFICIAL (2001) (Portal cienciayficcion.com)

A.I. Artificial Intelligence Movie Review (2001) | Roger Ebert

A.I. Inteligencia artificial (Wikipedia)

A.I. Inteligencia Artificial (FilmAffinity)

A.I. Inteligencia Artificial (Imdb)

Quant a Dr.TIC

Servei d'assessorament tecnològic per a empreses que volen obtenir una visió general del grau d'ús de les TIC al seu negoci i millorar la seva salut TIC.
Aquesta entrada s'ha publicat en CineTIC, Intel·ligència artificial, Notícies, Robòtica i s'ha etiquetat amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Spam protection by WP Captcha-Free