Ètica i Big Data, de l’oportunitat de negoci als drets de la ciutadania

El passat 17 de Maig, i en motiu de la celebració del Dia d’Internet, la Fundació Bit va organitzar la jornada “Ètica i Big Data. De l’oportunitat de negoci als drets de la ciutadania”. La jornada fou inaugurada per Biel Frontera, gerent de la Fundació Bit i Bel Busquets, vicepresidenta del Govern de les Illes Balears i Consellera d’Innovació, Recerca i Turisme. Entre els ponents de la jornada s’hi trobaven Marta Peirano, escriptora i periodista, Mar Muñoz, CEO de IT Travel Services i Marcel Riuz, analytic developer a la Fundació Wikimedia.

La vicepresidenta Bel Busquets va parlar dels nous reptes en relació a las dades massives,  de les noves amenaces, però també de les noves oportunitats. “S’ha de prestar atenció a la gestió de les dades i en com s’utilitza la informació que es recull”.

Bel Busquets

La ponència de Marta Peirano, “Control y destrucción de los procesos democráticos”, va deixar afirmacions tant interessants com aterradores, intentam aquí resumir els punts clau de la seva exposició, que no va deixar indiferent a ningú:

  • “La gent ja se n’ha adonat que a les xarxes ens vigilen, que els governs ens vigilen, que hi ha institucions que ens vigilen, i tot a través d’eines que utilitzam a diari, com les aplicacions de mòbil, per exemple.”
  • Marta explica com Christopher Wiley va introduir una variable interessant “la vigilància a les xarxes socials es pot utilitzar per a contaminar la democràcia”, “es pot utilitzar per a que un nombre de persones votin, en un procés democràtic, per una opció que no els convé. A través de l’empresa britànica Cambridge Analytica, es van utilitzar dades personals de milions d’usuaris de Facebook per  a intervenir en els resultats de 2 processos democràtics molt importants: el Brexit i la victòria de Trump, assegura Wiley.
  • Segons Wiley, tot comença el 2012 quan un catedràtic de psicologia de la Universitat de Cambridge, Alexandr Kogan, va pujar a Facebook (a través de l’API de Facebook) un test de personalitat de 120 preguntes i decideix pagar uns 2€ a qui la contesti. 270.000 usuaris donen accés a totes les seves dades i a totes les dades dels seus contactes en acceptar els 2 € per a realitzar el test.
  • El test de Kogan es basava en un test de personalitat anomenat OCEAN (Openess, Conscientiousness, Extraversion, Agreeableness, and Neuroticism). Kogan pretenia realitzar, amb els resultats, perfils psicogràfics per a confeccionar un model d’electorat i crear un algoritme predictiu. Cercaven gent amb un alt grau de neurocitisme, que indica una major susceptibilitat a les teories de la conspiració. Amb aquesta base de dades, composada per tots els Data Point de  Facebook + els nivells de neuroticisme) s’alimentava l’algoritme predictiu per a realitzar el model d’electorat. Kogan ho va fer per l’empresa Cambridge Analytica, que ho va utilitzar en la campanya del Brexit, que ells recolzaven.

Marta Peirano

  • Cambridge Analytica va convèncer a Robert Mercer, un multimilionari republicà i un dels majors donants de la campanya de Trump, del seu èxit en la campanya del Brexit. Mercer compra 12M de dòlars d’accions de l’empresa, convertint-se en el propietari de la companyia. És llavors quan contracta, a la ja seva pròpia empresa, una campanya de deinformació per donar suport a la candidatura de Donald Trump utilitzant Facebook per a realitzar targets i campanyes específiques.
  • “A Facebook tots veiem anuncis diferents, dependent dels nostres Data Points, el seu negoci són les debilitats de cada un de nosaltres”, explica Marta Peirano.
  • Peirano parla de 3 tipus de propaganda que s’utilitzen actualment: 1. Dark Ads; consisteix en mostrar anuncis semblants però no iguals, depenent del target a qui es dirigeixen. 2. Agències de notícies falses; la més famosa està a Macedònia i va intentar convèncer de que Obama no es podia presentar a les eleccions perquè no era ciutadà nord-americà o de que el Papa Francesc donava suport a la campanya de Trump. 3. Granges de trolls; la més famosa es “The Agency” i está en Sant Petersburg, són empreses de serveis mercenàries, treballen per encàrrec. La seva clau és el volum, les contracten per alabar o per destruir persones o productes. Són com una espècie de call centers gigants, els anomenen cyborgs perquè hi ha una persona manejant 150 comptes (ccomptes zombie) de xarxes socias diferents i funcionen com un eixam, realitzant comentaris a diferents plataformes.

Marta Peirano

  • Seguint amb el tema de Trump, Marta explica que també hi va haver dos experts en seguretat electoral de la Universitat de Michigan que tenien una altra versió: “S’havien hackeat les màquines de votar en els 4 Estats decisius dels EUA”.
  • Tot això, sumat a fer creure, a persones amb un alt nivell de neuroticisme, que si no guanyava Trump, hi hauria una catàstrofe, va obtenir els resultats esperats.
  • Tot i això, l’eina de predicció de comportament més poderosa del món, Palantir (de l’empresa Palantir Tecnologies), està avui en dia en mans de la mà dreta de Donald Trump, Peter Thiel, propietari de l’empresa que junta dades de la NSA, entre moltes d’altres.

A continuació, Mar Muñoz, CEO de l’empresa IT Travel Services, va fer la seva ponència “Oportunitats del negoci del Big Data”. Respecte l’ús del Big Data entre les empreses, va explicar que “s’ha de deixar de prendre decisions empresarials basant-se en el passat i començar a centrar-se en les demandes dels clients”. La seva empresa, a través de l’anàlisi de dades massives, crea algoritmes que serveixen, per exemple, per a predir quins clients d’un hotel repetiran estància la temporada següent.

Mar Muñoz

L’últim ponent de la tarda fou Marcel Ruíz de Wikimedia, amb la ponència “Dades Conscients”, que va explicar d¡on poden extreure gran part de les nostres dades i que va recalcar la importància, en un context on tenim tantes dades a l’abast, de “recollir només aquelles dades que siguin necessàries”. Va recomanr també “esborrar, quan sigui possible, les dades sensibles a la privacitat”. Ruiz també va explicar quins mètodes d’anonimització utilitzen a Wikimedia en l’ús de les dades per no amenaçar la privacitat dels usuaris.

Marcel Ruíz

Quant a Dr.TIC

Servei d'assessorament tecnològic per a empreses que volen obtenir una visió general del grau d'ús de les TIC al seu negoci i millorar la seva salut TIC.
Aquesta entrada ha estat publicada en Big Data, Intel·ligència artificial, Notícies, TenTIC. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Spam protection by WP Captcha-Free