Tendències tecnològiques en turisme

S’espera que en 15 anys (del 2015 al 2030) es passi de 1.235 mn de turistes mundials internacionals a 1,8 bn, per tant, seguirà havent-hi un creixement exponencial i s’haurà triplicat la xifra des de l’any 2000, segons l’Organització Mundial del Turisme. Per altra banda, segons els articles 7 i 8 del Codi Ètic Mundial per al Turisme, publicat per l’Organització Mundial del Turisme i per les Nacions Unides tots els ciutadans tenen dret a fer turisme i a circular lliurament pels diferents estats.

Partint de les dues premisses anteriors queda constatat que la pressió del turisme sobre els territoris anirà augmentant de forma exponencial durant els propers 15 anys. Així, tenint en compte que tothom té dret a viatjar i hi ha una previsió de l’augment de turistes, no es pot obviar que la sostenibilitat i el desenvolupament sostenible és un element fonamental per a la preservació dels recursos turístics, la cultura, la identitat i l’ecosistema, tal com defineix l’Organització Mundial de Turisme.

Només utilitzant de forma eficient la tecnologia, la indústria turística pot fer front a l’increment de la demanda i l’eficiència en la gestió per a ser més sostenible.

La web, les xarxes socials i la Internet de les coses transformen la gestió i comercialització dels recursos turístics

Des de l’any 1945 amb l’entrada de la televisió i la ràdio, el món cada vegada ha esdevingut més connectat. Fins que va arribar l’any 2015, que amb l’ús extensiu de la Web 2.0 i les xarxes socials qualsevol persona del món podia contactar de forma directa amb qualsevol altra i amb qualsevol marca, inclosos els proveïdor turístics. A partir d’ara amb la Internet de les coses i la robòtica s’obre tot un altre món de possibilitats que facilita connectar a la xarxa totes les coses, no només les persones, i això ofereix un munt d’informació, sense precedents, que es pot analitzar, que pot servir per a realitzar prediccions i gestionar i mitigar les conseqüències que s’observen a través de l’anàlisi d’aquesta informació.

Gràcies a Internet i a la Web 2.0. les destinacions i empreses turístiques s’han pogut donar a conèixer de forma relativament fàcil, i sembla que a dia d’avui, amb l’ajuda de Google Maps i Google Earth no queda cap racó de la terra que es pugui alliberar de la petjada turística. És molt fàcil descobrir cada indret previ a visitar-lo i analitzar si val la pena fer-ho. Per exemple a Mallorca, les caletes només conegudes pels residents, han estat descobertes pels turistes i massificades. Això provoca tensions entre residents i turistes i una sensació de saturació. Així com les tecnologies han servit per descobrir indrets turístics, ara toca aplicar-les per gestionar els destins de la forma més òptima i sostenible, tenint en compte que de cada any hi haurà més turistes i no necessàriament de més poder adquisitiu, i no es pot discriminar el dret a visitar i gaudir d’un lloc.

Les tecnologies de la informació i les comunicacions poden ajudar a gestionar el desenvolupament del turisme sostenible. Els investigadors Ali i Frew (2014)⁠ van proposar diferents tecnologies que es poden fer servir per a una gestió més sostenible del turisme. Avui en dia ja es poden implantar, gràcies a l’evolució de la Internet de les coses, la realitat virtual, la realitat augmentada, el Big Data i la robòtica.  Així, partint de les tecnologies proposades per Ali i Frew (2014), ja es poden trobar algunes pràctiques incipients que amb la popularització de tecnologies més sofisticades, es podran anar implantant de forma més complexa i a gran escala.

Les grans tendències tecnològiques aplicades al turisme han estat descrites pels responsables dels principals centres tecnològics i clústers tecnològics d’Espanya, els quals destaquen el Big Data i Open Data, el màrqueting digital, l’entorn mòbil, la realitat virtual i immersiva, la Internet de les coses, la trans-comercialització, el processament del llenguatge natural, la gamificació, els sistemes de personalització i la impressió 2D i 3D.

 TIC i economia col·laborativa

Un altre tema que no es pot deixar de banda i que ha irromput gràcies a l’ús de les TIC és el tema de l’economia col·laborativa i de l’economia sota demanda, tal i com explicava John G.C. Kester Director Tourism Market Trends Programme del UNWTO, a l’ITB de Berlin el passat més de Maig.

En el sector turístic, les plataformes col·laboratives han trastocat els agents clàssics de la cadena de valor tradicional de la indústria turística, facilitant l’entrada de nous jugadors en el mercat. Això ha tengut conseqüències sobre la regulació turística. Els governs regionals han començat a legislar sobre la forma en com els residents poden participar en la indústria turística posant a disposició de la indústria els seus recursos infrautilitzats. De moment només ho han fet, en la majoria dels territoris, sobre l’allotjament. Caldrà veure com es regula el transport compartit, els menjars compartits i les experiències compartides, i com es fa partícip al resident de l’hospitalitat turística. Cal recordar, que l’hospitalitat turística és un intangible que afecta la imatge del destí turístic i com a conseqüència la intenció de visita del potencial visitant.

L’economia col·laborativa, a vegades confosa amb l’economia sota demanda, té unes importants repercussions en el sector turístic. A més de la influència actual en la indústria de l’allotjament es produirà el mateix efecte en altres sectors relacionats com el transport amb BlaBlaCar i Uber, i els serveis complementaris, com per exemple amb Trip4real, ara absorbida per Airbnb. La manca o la confusió actual de regulació d’aquestes activitats s’haurà de resoldre en la direcció de garantir la seguretat del client i en la línia d’avançar en una de les grans problemàtiques en el turisme, com és la relació entre el resident i el visitant. L’activitat turística no ha d’afectar negativament a la vida diària dels residents. Al contrari, s’ha d’integrar positivament i participativa a la població resident el fenomen turístic, tal i com s’explica a l’informe de tendències tecnològiques en turisme de 2016.

Tecnologies de la informació i d’eficiència i empreses pioneres de les Illes Balears

Els sistemes d’informació es poden aplicar a les necessitats d’informació del turista abans, durant i després del viatge; i a les necessitats de gestió dels destins, recursos i productes turístics en la combinació de tota la cadena de valor de la indústria turística. El fet de ser el turisme una indústria transversal també s’hi pot aplicar tecnologia d’eficiència energètica tant per edificis com per transport, tecnologia dels aliments, tecnologia de manteniment de jardins i piscines. Per tant, també s’hi poden aplicar sensors, Internet de les coses i robotització per a facilitar el manteniment de jardins i edificis.

Sobre la planificació i les reserves dels viatges i serveis turístics queda un gran recorregut. Una passa interessant l’ha realitzada l’empresa situada al ParcBit TravelCompositor, que ofereix un software a les agències de viatges online, per planificar de forma més ràpida viatges multidestí.

A les Illes Balears ja fa anys que s’està fent feina en la visualització de la informació territorial. Els mapes de la IDEIB permeten a través de capes visualitzar tota la informació urbana, rural, de serveis, d’infrastructures, de sondejos, … Una propera passa és poder definir l’obertura de dades i els models de sostenibilitat amb els llindars corresponents i un quadre de comandament que informi sobre aquests llindars. El Sistema d’Informació Geogràfica de Menorca ja està començant a deixar accedir a algunes dades a través de la seva API.

SoLoMo es refereix a Social, Local i Mòbil. És una tendència que persisteix en el cicle del viatge del turista, des que un decideix el destí fins que finalitza el viatge. El turista s’informa a través d’opinions i recomanacions i alguns comparteixen les seves experiències a través de les xarxes socials. A més cada vegada se cerquen més restaurants, comerços o productes aprop de la localització a través de dispositius mòbils, incrementant també les vendes.

Està naixent tota una indústria entorn a l’anàlisi de dades sobre la mobilitat indicada a través de la geolocalització de telèfons mòbils i l’anàlisi d’opinions dels turistes. A les Illes Balears l’IFISC està treballant sobre anàlisi de patrons de mobilitat a través de pagaments en targetes de crèdit i d’usuaris de Twitter, i l’empresa Mabrian de Menorca liderada per Santi Camps, ha creat algoritmes per a analitzar l’opinió dels usuaris.

Una de les qüestions a analitzar és si aquests models poden predir les afluències futures als destins turístics i estimular als Governs a crear mesures per a optimitzar els fluxos, per àrees i horaris en funció a la demanda.

En la infinitat de possibilitats i combinacions de propostes turístiques mentre el turista s’informa, el repte està en què les empreses siguin capaces d’oferir ofertes concretes i personalitzades que, a més de maximitzar els beneficis per les empreses, també optimitzin els recursos i els fluxos al destí.

En aquest sentit, al ParcBit s’ha creat l’empresa Openmarket.travel ara coneguda com Travel Sense, que ofereix els viatges a partir de les activitats que es poden realitzar en el destí.

Reptes de futur

Tot i que a poc a poc es va innovant en la forma de comercialització dels viatges, Amadeus en el seu informe Global de 2016 explica algunes de les tendències i reptes de futur. De moment encara s’està treballant en la interconnexió de diferents modes de viatge i serveis. Un repte és integrar de cada vegada més elements d’un viatge, i reservar des d’un sol cop i des de qualsevol dispositiu tot el necessari per a un viatge: transport, allotjament, restaurants, entreteniment. I no tan sols això, sinó també integrar en el sistema d’informació els serveis oferts per particulars i compartits. En quant al turisme sostenible, també té en compte apropar-se a una experiència de la vida real de la localitat visitada, a diferència d’oferir un únic focus turístic.

Amadeus també ofereix intel·ligència de dades als seus clients, que són els proveïdors turístics. Les dades que necessiten són patrons per a ajudar-los a orientar l’oferta adequada als clients adequats i augmentar la conversió de vendes. Per a això necessiten construir i dominar marcs de gestió de dades a tres nivells: (1) maneig tècnic de volums extremadament grans; (2) realitzant anàlisi predictiu sobre dades no estructurades; i (3) explotar els resultats en aplicacions basades en dades.

Més enllà del mercat de les dades: dades obertes i causes humanitàries

Tot i ser una empresa privada Amadeus, juntament a Google, IBM i Telefónica també cedeix les seves dades per causes humanitàries. En concret, cedint les seves dades i aplicant anàlisi de Big Data donen suport a la ONG UNICEF en les crisis humanitàries. El departament d’Innovació d’UNICEF està desenvolupant una plataforma de codi obert, Magic Box, que utilitza informació en temps real per a determinar respostes humanitàries a situacions d’emergència.⁠

Les dades són útils per a l’anàlisi de l’entorn, el comportament humà i per prendre decisions. Una altra tendència que es dibuixa és establir estratègies d’Open Data. Si les empreses poden cedir les seves dades de forma anònima per a causes humanitàries, les administracions públiques també ho poden fer, tant per causes humanitàries, com per compartir amb altres administracions i permetre a les empreses realitzar anàlisi de mercats o fins i tot crear nous productes a partir de la combinació de diferents fonts de dades.

Ja existeixen cercadors de Datasets, però encara n’hi ha pocs d’oberts i accessibles amb dades de qualitat o actualitzades. Per exemple, les dades estadístiques de turisme que ofereix Europa (a dia 3 d’agost de 2017) són de l’any 2015.

És imprescindible establir estratègies en l’obertura de dades públiques per part de les administracions públiques amb responsabilitats turístiques, en uns formats que permetin la reutilització per part de tercers i per part d’altres administracions públiques. Una vegada aconseguida «la dada única» i controlada la qualitat d’aquesta (font, actualització, criteris d’actualització, …), la següent etapa passa per intentar establir mecanismes que permetin l’entrellaçat d’informació entre administracions públiques per a que la informació es manegi a nivell intern i/o que la que apareix a les diferents webs promocionals sigui la mateixa (entrellaçar la informació que es doni a nivell local, regional i nacional).

Al portal https://www.europeandataportal.eu es pot accedir a les dades que els Governs han deixat en obert per a poder ser reutilitzades.

Dades i indicadors de sostenibilitat

Relacionat amb les dades, és necessari crear un sistema avançat d’indicadors que ajudi als destins turístics a millorar la seva competitivitat així com a vetllar per a la sostenibilitat del seu desenvolupament. Aquest sistema ha d’ajudar tant a empreses públiques com a privades a la presa de decisions estratègiques i tàctiques en quant al curt, mig i llarg termini, tenint en compte aspectes de sostenibilitat i competitivitat com a eixos transversals del model.

Al ParcBit, institucions com el SOCIB i empreses com Meteoclim, analitzen dades ambientals i meteorològiques per a la realització de prediccions de l’estat de la mar, dels oceans i del canvi climàtic.

Capturar dades de forma automàtica

La Internet de les Coses serveix per capturar indicadors de forma automàtica del consum d’aigua, electricitat, afluència de públic, afluència de trànsit, qualitat de l’aigua o qualitat de l’aire. Tota aquesta informació serveix per poder gestionar millor el territori i els recursos finits. En aquest camp s’hi està treballant des del projecte Smart Islands i amb empreses ubicades al ParcBit, com IOTlabs.

Els Weareables també s’apliquen a l’hoteleria per capturar dades. Per exemple els smartwatch permeten tancar les habitacions, emmagatzemar preferències per tenir un servei més personalitzat o pagar més fàcilment⁠. La informació recopilada serveix per poder analitzar el comportament dels clients.

L’hotel Ushuaïa d’Eivissa ja fa temps que ha implantat una polsera electrònica que controla tots els moviments i despeses del seus clients.

Turisme i Intel·ligència Artificial

Relacionat amb el Big Data també es presenta la Intel·ligència Artificial aplicada a la millora de l’experiència del visitant. Es tracta de ser capaços de personalitzar els serveis als turistes en base al seu perfil, context, hàbits de compra i de comportament en general. La implantació generalitzada modificarà els processos de màrqueting, augmentant les expectatives i la satisfacció.

Una aplicació d’Intel·ligència Artificial en turisme és per exemple el TravelBot o Chatbot, que permet al viatger aconseguir assistència en el procés de reserva amb missatges a través de plataformes de missatgeria com per exemple Facebook Messenger. Per exemple Expedia va llançar un bot a través d’Skype que quan l’usuari comença el procés de reserva el bot li suggereix recomanacions⁠.

AINA és un xatbot dissenyat per Javier Furones que ha guanyat un premi d’emprenedors de Palma Activa, a Mallorca. AINA és un xatbot turístic, un programa d’intel·ligència artificial que simula mantenir converses i que centralitza totes les necessitats d’informació del turisme de Mallorca i permet als turistes accedir de manera senzilla i humanitzada als serveis que ofereix la nostra illa. Furones ha guanyat 4.500 euros per posar en marxa el seu negoci i també el premi especial de la Fundació Bit, que li permet estar durant sis mesos a la incubadora d’empreses del ParcBit #Emprenbit.

Realitat virtual

La realitat virtual pot servir per fer arribar recursos turístics delicats als turistes sense ser-hi presents físicament. Això podria anar relacionat amb aquells llocs on els indicadors de sostenibilitat indiquin saturació, per exemple. Una experiència d’aquest tipus és la visita virtual a les Coves d’Altamira, on actualment l’accés està restringit a una visita a la setmana per a 5 persones, de 37 minuts de durada, seguint un recorregut preestablert per a cada zona de la cova i amb un estricte protocol d’indumentària i il·luminació, per preservar el fràgil equilibri de l’art rupestre, tant vulnerable a les visites massives. Gràcies a les tecnologies i a la realitat virtual és possible viure l’experiència d’entrar a aquests espais. Aquesta experiència immersiva es pot gaudir des de diferents indrets preparats com des del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid.

Gamificació i turisme

La gamificació es comença a aplicar als negocis en general i també està emergent com una tendència en turisme. S’està aplicant la gamificació al màrqueting, la co-creació d’experiències turístiques i la formació dels empleats. Hi ha una sèrie d’elements que són propis dels projectes de gamificació en turisme com les medalles, les recompenses, els punts. Amb aquests elements es poden identificar els jugadors més influents. En turisme, la gamificació pot implicar els turistes en la co-creació d’experiències i en provar serveis. També pot ser utilitzat com una eina de màrqueting abans del viatge o compartir experiències i estimular la repetició. Per les destinacions més desconegudes pot ajudar a construir marques més familiars.

Impressió en 3D i “amenities”

La impressió en 3D pot ajudar a la problemàtica de stock per a la reposició de peces de recanvi de maquinària complexa, la personalització del servei creant «amenities» en el moment, o bé la generació de noves experiències dissenyant i elaborant per exemple els propis plats, per posar algun exemple .

La robotització de la indústria turística

El tema de la robotització de la indústria turística és més complex. Algunes maletes ja són intel·ligents i són capaces de seguir als seus propietaris. Existeix tecnologia espanyola per automatitzar els carros de golf i convertir-los en autònoms. A Japó existeix un hotel totalment robotitzat, el Hen-na Hotel . Hi ha restaurants que ja comencen a crear projectes pilots per utilitzar cuiners robots, com aquest que cou hamburgueses que es fa dir Flippy, però alguns restaurants ja han acomiadat els seus robots cambrers per ser poc delicats en la tasca de servir a les taules. Hi ha hotels que proven robots pel servei a les habitacions i en alguns parcs temàtiques hi ha robots talla-gespa, aquests també ja són comercials. Ja fa temps que les piscines poden disposar de robots per a netejar-les, i són dels pocs que fa temps que són comercials i assequibles.

No hi ha dubte que s’està treballant molt en el tema de la robòtica però no se sap a partir de quan passaran a ser comercials i podran començar a substituir mà d’obra en la indústria turística. I quan això passi es necessitaran treballadors pel manteniment i la reparació dels robots.

Viatges al més enllà

La tecnologia, amb el temps, també permetrà viatjar més enllà de la terra, però de moment només ho està promovent alguna empresa privada. Alguns viatges a l’espai només seran d’anada, tot i així s’esperen voluntaris les motivacions dels quals són les mateixes que un dia van tenir els primers exploradors. Ja existeixen empreses privades que ofereixen vols orbitals, rics aventurers reserven viatges d’una setmana de durada a la cara oculta de la lluna. Alguns també oferten viatges aprop de Mart sense posar-se a la superfície que suposa passar 500 dies ficats dins una càpsula especial. En aquest cas, la tripulació ideal seria una parella estable de mitjana edat suficientment major per assumir altes dosis de radiació. Un altre viatge per arribar a Mart no garanteix el viatge de tornada. El «turisme espacial» s’hauria d’anunciar com a d’aventura o d’esports extrems, sense infondre cap confiança poc realista. Tot això s’explica a l’informe realitzat pel BBVA «El próximo paso: la vida exponencial».

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Quant a Dr.TIC

Servei d'assessorament tecnològic per a empreses que volen obtenir una visió general del grau d'ús de les TIC al seu negoci i millorar la seva salut TIC.
Aquesta entrada ha estat publicada en Big Data, Impressió 3D, Intel·ligència artificial, Internet de les coses, Realitat virtual, Robòtica, Smartcities, TenTIC, Wearables. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Spam protection by WP Captcha-Free