Entrevista TenTIC: Iker Martínez Ecolaza, Somni Project, Menorca

 

Hem tingut el plaer de conèixer a Iker Martínez Ecolaza, dins del marc de la Jornada d’Internet 17, on va participar com a ponent i fent una mostra d’impressió 3D als participants. Tots els joves es van quedar fascinats amb la capacitat de les seves màquines per a reproduir qualsevol objecte.

Ens agradaria aprofundir en la motivació, la metodologia i la tecnologia del seu estudi d’enginyeria i disseny Somni Project.

Iker Martinez De Ecolaza, Somni project, Centre Bit Menorca

  • Què t’ha motivat a crear l’estudi Somni Project i a portar la teva investigació de forma autònoma des de Menorca?

La motivació principal per a la creació de l’empresa, el gener d’aquest any, va ser poder donar sortida comercial a tot el coneixement i experiència aconseguida durant 5 anys d’investigació en el món de la impressió 3D. El moment pareix propici. Signes de canvi en la mentalitat ciutadana, sortida progressiva de la crisi financera, recuperació econòmica, noves tecnologies emergents.

Els motius reals del meu retorn no els tinc molt clars, ja que la decisió sorgí de l’atzar, però a mi em va ajudar a prendre la decisió haver nascut a l’illa, la família i amics, o l’espai irrepetible de reflexió i pensament que ens dona la nostra Roqueta. Actualment amb els grans avanços de la tecnologia es pot treballar i fer grans progressos en la investigació des de qualsevol lloc del món indiferentment.

També ser creador de producte industrial innovador, sensible amb el medi ambient, respectuós amb les tradicions. Menorca havia de ser l’epicentre d’aquesta nova etapa, ja que li atorga al producte un valor afegit.

  • Com es el teu dia a dia al CentreBit Menorca?

És molt interessant i m’ha obert una nova via de treball. La veritat és que ja havia provat el co-working a la universitat. Poder treballar no només compartint les despeses directes de l’activitat, sinó també treballar de manera multidisciplinar i aprendre de diferents sectors, et dóna un avantatge estratègic enfront la competència. També, treballar en un centre on s’aglutinen totes les empreses innovadores de l’illa t’obra possibles vies de col·laboració que no serien possibles a causa de la grandària de la nostra illa. El CentreBit és aprendre, créixer, innovar i millorar en processos.

També remarcar que si no fos per la Fundació Bit jo no hauria pogut desenvolupar la meva feina des de Menorca o m’hauria sigut molt difícil, ja que segurament, hauria sigut més viable fer-ho des de Barcelona o alguna gran capital europea que oferís més serveis relacionats i demés. Així, per tant, el Centre Bit Menorca és un molt bon reclam tecnològic per a les generacions que ara mateix s’estan formant fora de l’illa i donar-lis una possibilitat real de retorn i alternativa al turisme tradicional.

  • Quin rol té la impressió 3D dins de la quarta revolució industrial? Permet una producció intel·ligent? Ens podria ajudar a ser més sostenibles? 

La tecnologia d’impressió 3D és un clar exemple d’indústria 4.0 ja que s’encaixa perfectament dins la tendència actual d’automatització i l’intercanvi de dades de les mateixes màquines. S’inclouen en aquesta els sistemes ciberfísics, l’Internet de les coses i la computació al cloud. D’aquí sorgeix el concepte de fàbriques intel·ligents on les impressores 3D han trobat el seu lloc.

Així, podem dir que la producció es popularitza ja que tothom pot imprimir els seus objectes personalitzats, democratitzant així la producció i tornant-la alhora més sostenible. Avui dia es poden produir els objectes custumitzats o personalitzats i així cobrir necessitats reals i no imposades per les modes o els mercats. En acabar la vida útil de l’objecte torna a la línia de producció en forma de material reciclat, minimitzant així l’impacte del mateix objecte al medi. 

  • Realment tot els materials es poden imprimir? Menjars, teixits, formigó, ceràmica, fusta? Quins són els propers reptes?

Rotundament sí. Ara mateix la limitació no és ni la tecnologia ni els materials, sinó la pròpia ment humana. Ara mateix estem cercant què podem fer amb aquests materials i provant les diferents aplicacions d’aquest materials en diferents sectors com són la medicina, la construcció, l’aeroespacial, la indústria, l’alimentació.

Els materials nous més comuns utilitzats per a la impressió 3D solen ser Composites. Això vol dir que en realitat són dos materials, un que serà el material de sustent i que sol ser de diferents plàstics perquè es pot fondre, i l’altre, són els additius (metàl·lics, ceràmics, fibres vegetals) que li confereixin qualitats mecànicofisiques extres. Un exemple podria ser els nous materials amb característiques metàl·liques. El material majoritari és la Polilàcteoamida (PLA), però amb partícules molt fines de coure afegides, tenim un nou material amb les característiques d’ambdues.

Així, superades ja les fites dels materials clàssics (metall, ceràmica i fusta) el major repte al que ens enfrontem els investigadors ara mateix és la impressió de material “viu” o “autoregenerable” i en el sector de la medicina s’estan fent ja des de fa anys grans passes en aquest sentit. Poder imprimir pell humana totalment compatible amb el receptor, ossos, òrgans… Pot semblar una quimera, però les línies més innovadores d’investigació ens porten en aquesta direcció.

  • El treball de la mà de l’home està amenaçat per aquesta producció?

Sí, però ho ha estat sempre. El treball de l’home sempre ha estat amenaçat per la mateixa humanitat a causa de l’evolució constant de la tecnologia. Quedar-se al mateix lloc i veure el temps passar no sol resultar ni eficient ni coherent quan parlem d’innovació.

Un exemple bo podria ser com va afectar la revolució agrària als treball i l’home a principis del segle XIX. Segur que aquell pagès que collia al començament de l’estiu amb tota la família la collita de l’any amb les mans, un ruc i molta voluntat, no s’hauria pogut imaginar que amb el temps una sola màquina podria fer la feina de tota una família. També segur que aquell mateix pagès en algun moment va haver de decidir si seguia fent la seva tasca de manera tradicional o donava un pas endavant i es feia amb una d’aquella nova màquina tan cara.

  • Quin és el procés per imprimir la còpia d’un objecte en 3D, s’ha d’escanejar en 3D i després es pot guardar a un repositori tota aquesta informació per compartir?

Realment hi ha dos processos per poder arribar a imprimir peces en 3D. El procés d’enginyeria inversa, que és copiar un objecte ja existent, en el qual poder utilitzar diferents tècniques de còpia com poder ser els escànners 3D, però amb la limitació que si l’objecte que volem necessita canvis aquests es tornen complexes, difícils i cars. Aquest procés és molt rígid i no et dóna peu a poder custumitzar o personalitzar les peces.

I l’altre mètode, que és el sistema clàssic d’enginyeria i disseny de producte, on es fa un estudi detallat de l’objecte i es desenvolupa a partir de les necessitats del client.

També actualment, ens trobem amb la limitació dels drets d’autor dels objectes, ja sigui per patents o registres industrials, que fa una mica difícil trobar repositoris peces que hagin sigut produïts per grans empreses o sense Opensource. Un exemple seria poder trobar a un repositori de mòbils la carcassa del teu mòbil, sigui quin sigui el model. Actualment les empreses de telefonia no han obert aquestes portes, ja que implica un canvi de mentalitat global en quan a la “propietat” dels dissenys i també donar molta informació a la competència. Però com tot, el primer que s’hi posi…

  • Avui dia, hi ha poques dades obertes per imprimir peces a casa, la impressió 3D té els seus límits en el dret de reproducció? Fa falta un canvi de mentalitat?

Així és. Actualment amb l’Opensoure s’ha avançat molt i molt ràpid i així ha quedat demostrat amb pocs anys d’evolució. És evident que avui dia una tecnologia nascuda de l’Opensource creix i es regenera molt més ràpid que una tecnologia que només estigui investigada per una sola empresa o protegida per secrets. Tinc col·laboradors (amics) per tot el món i tots tenim una mateixa motivació. Millorar i fer créixer la tecnologia d’impressió 3D a través de la investigació i la divulgació dels coneixements.

A mi particularment si no fos per aquest sistema de coneixement i divulgació gratuïta no hauria sigut possible fer la investigació d’aquesta nova tecnologia i menys des de Menorca.

El canvi de mentalitat en quan a la propietat intel·lectual és fa més que necessari per poder seguir evolucionant aquesta tecnologia.

  • Quines dificultats vos heu trobat per crear aquest estudi a Menorca? Com els hi heu donat solució?

La primera i gran dificultat que vaig trobar en el seu moment era el propi retorn a l’illa. Recordem que fa 15 anys les noves tecnologies encara estaven molt latents i tornar a Menorca i no dedicar-se plenament al turisme en aquell moment era molt agosarat, inclús perillós per al futur laboral. També la insularitat era un gran problema.

També tinc la sort de ser d’una generació (anys 80) cap de llança en les noves tecnologies. Vam ser els primers en utilitzar la informàtica als centres educatius. Pioners a Internet, treballs col·laboratius multidisciplinars, co-working, etc. Tot això fa que siguem una generació sense por al desconegut i amb fortes conviccions tecnològiques.

La primera pregunta que vaig haver de respondre o fer front va ser: ¿per què tornes a Menorca? Amb la teva carrera i projecció que tens pots triar on vulguis anar i si tornes a casa et tancaràs moltes portes.  També suposo, que el meu caràcter innovador i emprenedor em va fer posar en valor el que tenia i on podia arribar. Segurament aquesta imatge utòpica va fer que em llancés.

  • ¿Realment era necessari viure a Barcelona per poder desenvolupar la nova tasca innovadora i d’investigació amb total garanties?

No realment, no. Internet i el Cloud han fet desaparèixer tota barrera existent. Ara mateix, puc tenir una reunió a Tailàndia a les 10, i una altra a les 11 a Brasil. I a les 12 els hi puc enviar un arxiu per imprimir a Estats Units i amb 2 hores poden tocar la peça que he dissenyat. Sense necessitat de logística. Us imagineu aquest mateix procés de la forma tradicional? Impossible.

  • Quins són els resultats més significatius? Per a què i a qui serveixen? Quines noves línies d’investigació proposau a partir d’aquests resultats?

Al treballar en el camp de la investigació en noves tipologies de productes i materials, no puc donar molta informació, ja que són informacions susceptibles i s’han de protegir, però puc avançar que ara mateix estic treballant en un projecte per al redisseny i creació d’una nova trampa per a la processionària del pi tan coneguda a les nostres illes. El factor diferencial del nou producte es poder oferir a les administracions competents una trampa per a la captura massiva de la processionària biodegradable i hidrosoluble, de manera que un cop s’hagi acabat la campanya de “caça”, amb les pluges de la tardor, aquesta trampa es dissolgui amb l’aigua i desapareixi minimitzant així l’efecte visual d’aquestes.

Les nostres illes han estat elegides com a camp experimental per poder fer un estudi científic sobre aquesta nova trampa, de com interactua amb el medi i la seva efectivitat.

  • Quines aplicacions podrien tenir aquestes recerques per a empreses d’una comunitat turística com la nostra? T’imagines un servei d’impressió 3D a la recepció de tots els hotels?

Mode ficció activat. Imagina que arribes al teu hotel, t’han perdut l’equipatge i no tornarà a temps perquè tu ets a Alcúdia i la teva maleta està en algun lloc entre Cadmandú i Kandahar. Tens un sopar de gala aquesta nit i no pots fallar. T’acostes a la recepció de l’hotel, no per reclamar el teu equipatge extraviat, sinó per elegir la roba que et posaràs aquesta nit. Sí, tranquil·la. Entres al teu Cloud (les talles que pots descarregar són les teves perquè tens un armari virtual personalitzat) i descarregues aquelles sabates que et queden tan bé, aquell vestit preciós que ningú més té, i les joies que tan bé queden amb el teu color de pell estiuenc.

“Please wait, work in progress”, la teva comanda està impresa en dues hores, temps suficient per a anar a la perruqueria i passar per maquillatge…

Realment, a l’actualitat no estem tan lluny de la ficció plantejada. Amb el mapping3D del cos humà, podem fer ulleres de la teva talla, sabates amb un peu 37 i l’altra 37’5, roba, complements totalment personalitzats i únics… 

  • Què aconsellau que estudiï a un jove que es vulgui dedicar a l’àmbit de les noves tecnologies?

Jo donaria el consell que em van donar a mi i tan bé m’ha anat. “ Facis el que facis fes-ho bé, i quan ho facis gaudeix-ho”. La motivació, l’actitud i l’aptitud són fonamentals per a qualsevol fase de la vida, més encara si ens movem en terreny d’innovació, noves tecnologies i demés.

  • I a un que es vulgui reciclar per a dedicar-se en aquest nou camp que ara sembla estar tant de moda?

El reciclatge hauria de ser sempre constant, ja que la tecnologia va tan ràpid que si et gires a mirar d’on vens, en tornar la tecnologia ja t’ha passat. Els que treballem en investigació o innovació, aquesta part la tenim molt interioritzada, inclús podria arribar a dir que no diferenciam entre la feina del dia a dia amb la recerca de nou coneixement ja que és implícit treballar i aprendre alhora. Com em deien sempre a escola : “el saber no ocupa lugar”, més ara amb els nous Clouds.

  • Ens pot recomanar una pel·lícula que inspiri el què estàs treballant?

Recomanaria la sèrie televisiva Lost (perduts) perquè és, possiblement, la millor sèrie emesa per televisió i crec que és una bona metàfora per poder comparar amb els canvis a que s’enfronta tot emprenedor o ment innovadora.

El vol 815 de Oceanic Airlines s’estavella en una illa aparentment deserta. El grup de supervivents va descobrint que l’illa amaga els seus propis misteris, convertint-se en un personatge més de la sèrie. El naufragi es converteix en un esdeveniment que marca les seves vides i els porta a crear entre ells uns vincles tan forts que els portarà a cercar-se i retrobar-se, inclús, més enllà de la mort.

Es un exemple perfecte de paral·lelisme entre las dues realitats que viu un emprenedor: Perduts a l’illa: després de l’accident, els supervivents estan perduts en una illa on ningú els anirà a rescatar. Es pot comparar a tot camí iniciat pels emprenedors on la solitud és una etapa que s’ha de passar.

Perduts en les seves vides: els personatges, abans de l’accident es trobaven perduts en les seves vides, estaven buits de sentit i motivacions. És el trobar l’illa, el fet de conèixer-se entre ells i crear vincles el que fa que les seves vides tornin a tenir sentit. L’illa dóna sentit a les seves vides i, realment, el millor que els ha passat a les seves vides ha sigut trobar-se entre ells.

També remarcar la filosofia cuidada de la sèrie. El realment important són les persones. Ells necessiten més de l’illa del que l’illa els necessita a ells. També, a més, apareixent temes com el sacrifici pels demés, l’amor, l’amistat, la lleialtat, la unió, la col·laboració, l’esforç, el tema de la mort i la lluita entre el bé i el mal.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Quant a Dr.TIC

Servei d'assessorament tecnològic per a empreses que volen obtenir una visió general del grau d'ús de les TIC al seu negoci i millorar la seva salut TIC.
Aquesta entrada ha estat publicada en Entrevistes, Impressió 3D, TenTIC. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Spam protection by WP Captcha-Free