Entrevistes TenTIC: Juan Gabriel Gomila, Big Data

 

En el marc del nostre projecte Ten TIC, tendències de futur en les TIC, estem realitzant una sèrie d’entrevistes a experts de cadascuna d’aquestes tendències tecnològiques destacades amb l’objectiu de donar-les a conèixer i veure com ens afectaran al nostre dia a dia.

En aquesta ocasió entrevistam en Juan Gabriel Gomila, Professor Asociat del Departament de Ciències Matemátiques i Informàtica de la UIB, ha estat Data Scientist, Game Designer & Game Producer a l’empresa espanyola PlaySpace des del 2012 fins el 2015 i durant 4 anys ha desenvolupat més de 40 apps i videojocs en el seu propi estudi de videojocs Frogames. Instructor en una vintena de cursos online en el marc de la creació d’apps mòbils i videojocs. Recentement, va ser  ponent del nostre cicle CineTIC, on va tenir ocasió d’explicar-nos la seva experiència amb el Big Data i els videojocs.

Ens agradaria aprofundir també en diferents aspectes relacionats amb els seus projectes, la seva visió, i conèixer més detalls de la seva investigació en uns camps que canviaran la societat del futur.

1. En el seu cas veiem que les matemàtiques poden aplicar-se a molts àmbits, com són l’anàlisi de dades o “data scientist” Què el va portar a especialitzar-se en aquest àmbit i quins coneixements implica?

Realment va ser com caigut del cel. Recordo que el 2012, quan vaig acabar el meu Màster en Formació del Professorat, i després d’un any que considero tirat a les escombraries (no em malinterpreteu, però després de 5 anys estudiant matemàtiques, un màster on vaig haver de tornar a demostrar les meves habilitats amb el català tot i tenir el nivell C, i el més complicat va ser fer una grua de paper de diari i grapes sí, ho considero una pèrdua de temps) em va donar per invertir el meu temps en aprendre a fer apps i videojocs per al meu mòbil d’aquell llavors: 1 iPhone 4S. Una cosa va portar a l’altra i vaig coincidir amb un anunci al telenotícies de dissabte d’IB3: l’empresa mallorquina de desenvolupament de videojocs PlaySpace aconsegueix un milió i mig d’euros per contractar personal i escalar. La veritat, semblava l’oferta ideal per a mi així que dilluns els vaig deixar un currículum en paper, dimarts em van cridar per a una entrevista de treball, i dimecres començava a treballar amb ells amb contracte indefinit com a programador.

Va ser precisament en aquesta empresa, on tenien dades de més d’un any sobre el que els propis usuaris fan dins dels videojocs socials de PlaySpace (a quines hores juguen, què compren, quan s’arruïnen …) on pel meu perfil matemàtic em vaig començar a trobar amb els meus primers problemes de Data Scientist. Un no s’especialitza en Data Science, sinó que realment és un terme que unifica tres vessants molt importants: l’estadística, la programació i l’experiència resolent problemes. Les dues primeres les portava de casa gràcies a la pròpia carrera de matemàtiques i als meus hobbies com programació, la tercera va ser a força de llegir molt, assaig i error, anar provant i veient què fa la competència en relació al món de l’anàlisi de videojocs i una cosa va anar portant a l’altra fins que, uns mesos després vaig poder ajudar que l’empresa no només facturés molt més que en els inicis, sinó també a classificar als usuaris segons el seu perfil, quins són potencials pagadors, quins mai pagaran però en canvi serveixen per viralitzar el joc a través de xarxes socials,…

Així mateix, igual que jo vaig arrencar aquest departament d’anàlisi fa ja 4 anys, també diré que han passat per la meva mà més de 12 becaris que han volgut provar les mels del Big Data. Els he tengut de tot tipus: enginyers informàtics, matemàtics, economistes, psicòlegs … La veritat és que si alguna cosa es necessita per poder dur a terme amb èxit aquest tipus de labors és un pensament crític molt complet, tenir tots els casos en compte, saber fer deduccions lògiques, per aquest motiu si potser hagués de donar un consell a la gent que vulgui dedicar-se al món del Data Science, i no només en l’entorn dels videojocs, sinó en general és que tinguin uns bons estudis d’enginyeria , o fins i tot millor, de matemàtiques com jo mateix. I és que no, no es necessiten coneixements de matemàtiques molt avançades per dedicar-se al món del Big Data, però són les habilitats que adquireixes durant aquests anys de carrera els que després et marquen la diferència respecte de la resta d’analistes com tu mateix.

2. Observem com la seva activitat professional s’ha focalitzat en el disseny d’Apps i videojocs. Quines són les Apps més rendibles? Amb l’anàlisi del Big Data podem dissenyar Apps més personalitzades i més rendibles? Quines variables i indicadors es tenen en compte?

Des del meu punt de vista, les apps més rendibles són les que cobreixen dues de les necessitats més bàsiques de les persones humanes: l’educació i l’entreteniment. L’educació 2.0 que tant es parla i de la qual els polítics es vanen hauria de ser una realitat. Els xavals saben fer servir un mòbil o una tablet millor que jo mateix després de diversos anys de dedicar-me a això, nadius digitals en diuen. Tot i això, arriba setembre i els pares segueixen pagant entre 200 i 300 € per entre 8 i 12 llibres que l’alumne ha de dur a classe constantment, afavorint problemes d’esquena, fer exercicis en paper, cosa que propicia que se segueixin tallant arbres i fent ús de material fungible la qual cosa eleva més les despeses de les famílies. Tot aquest contingut, ben plasmat en apps educatives com les que elaborem a Frogames permet tenir material a un cost més que reduït (les apps més cares que nosaltres tenim són les de Formulació Química que valen 10 € però valen des de 3r d’ESO fins entrada la universitat) i no només la poden dur a sobre sense pes addicional, si no que a més donen feedback als propis estudiants sense haver d’esperar que aquests exercicis es corregeixin en la pizzarra (si dóna temps) o ofereixen material addicional per exemple per a estudiants d’altes capacitats. La d’entreteniment no té molt misteri: vam passar minuts al bany, a la cua del metro, esperant al supermercat, entre els anuncis de la tele i aquests minuts morts són ideals per a una carrera de cotxes, un tiroteig de la segona guerra mundial o per trencar alguns caramels al Candy Crush.

Amb el Big Data, no només es poden dissenyar apps més rendibles, sinó que un mateix producte pot guanyar força en base als anàlisis efectuades. Prenguem per exemple el propi Candy Crush, que quan va ser llançat per King era el vintè dels jocs amb el que provaven, havent estat tots els anteriors un autèntic fracàs. A base d’analitzar mètriques com la viralitat abans esmentada (en termes de Data Science en diem k-factor, com a símil a aquesta mateixa paraula que defineix la propagació d’un virus en el món de la biologia), a intentar buscar les raons i motius pels quals paguen els usuaris (aconseguint que en lloc de pagar menys de l’1%, que és l’estàndard en el món dels videojocs, a superar el 5%) i amb diverses estratègies com el màrqueting, la publicitat i el cross promotion van aconseguir fer d’aquest joc un els més rendibles a nivell mundial amb més de 5 milions de dòlars de facturació diària. Sobre quines variables i indicadors es tenen en compte, hi ha moltíssims com per citar-los tots aquí, però si els lectors volen saber més sobre això tinc un conjunt de 3 articles en el meu propi blog on es poden documentar i veure quanta matemàtica oculta porta a si aquesta professió (http:// juangabrielgomila.com/el-proceso-de-crear-unos-buenos-kpis-ii/)

3. I el negoci dels videojocs, com creu que ha evolucionat per passar de ser un producte d’entreteniment a ser ara considerat com a serveis?

Tot passa per una evolució tecnològica i un abaratiment dels costos. En els 80, la gent es desplaçava a les recreatives, lloc de culte on es passaven hores i hores jugant sempre al mateix joc. Aquest desplaçament deixa de ser tan necessari amb els primers PC i consoles, sent únicament necessari el desplaçament a la botiga de torn a comprar el joc amb el que volies jugar. Amb el boom d’internet, els jocs ja vénen a casa teva directament des de les Stores respectives de consoles i PC i per suposat la magnífica Amazon o eBay. Això indica un fort punt d’inflexió pel que fa a passar d’un producte a un servei com a arma de doble tall: si abans el producte era 100% igual des del dia de la compra fins al dia que se’t trencava o bé la consola, o bé el CD, ara els propis desenvolupadors poden esmenar errors (corregir bugs) o anar traient noves actualitzacions i millores, és a dir, acaba convertint-se en un servei.

Finalment, el màxim exponent explota amb el món dels smartphones, on no només vénen els jocs a casa teva, sinó directament a la teva butxaca, i no has de fer gairebé res per accedir-hi: són gratis.

Noteu com la pròpia evolució d’haver de desplaçar-te per jugar, a ser el joc el qual apareix per art de màgia a la butxaca dels teus pantalons ha propiciat de manera molt positiva aquest canvi natural de producte a servei (com amb molts altres negocis que han migrat de ser físics a ser 100% online).

4. Llavors, una vegada que una empresa aposta per aplicar el Big Data per millorar la seva competitivitat ¿quins són els passos a seguir per posar-lo en marxa?

El primer és emmagatzemar dades. Perquè el data sigui BIG, es necessiten moltes dades. Com més informació s’emmagatzemi en eines com Google Analytics, Mixpanel o DeltaDNA, més probabilitats de trobar alguna data útil entre tanta informació. I és que un analista, moltes vegades es passa més netejant escombraries inútil en lloc de treure conclusions útils per a l’empresa. Finalment, un cop que s’ha separat el bo del dolent, es pot usar programari estadístic especial o bé elaborar solucions d’analítiques casolanes (amb algoritmes de fabricació pròpia adaptats a les necessitats de cada empresa) per a partir d’aquí elaborar dashboards, mapes de calor, segmentacions d’usuaris segons el seu perfil i convertir un negoci mediocre en un èxit rotund.

5. Pensa que l’anàlisi de grans quantitats de dades està a l’abast de les PIMES o només ho poden pagar les grans empreses?

Realment quan vaig arribar a PlaySpace, jo vaig ser l’únic analista durant més d’un any. Si bé és veritat que el meu perfil matemàtic em va permetre alhora recollir dades, netejar-los, segmentar, i elaborar algoritmes i gràfics útils per al benefici de la mateixa, no està de més dir que una PIME pot tenir en plantilla (o amb la figura de consultor extern) a una persona dedicada a aquest tipus de tasques. Evidentment, una persona que porta tota la vida venent sabates, no la veig massa capacitada per portar per si mateixa les tasques de Big Data que l’ajudin en el seu negoci en particular. No obstant això, amb l’ajuda adequada, una bona web per vendre online, eines d’analítiques potser pugui expandir el seu negoci, i les sabates que porta tota la vida venent a la Via Sindicat, puguin ser el súmmum a la Plaça Roja de Moscou o en els carnavals de Rio.

Les grans empreses, per contra, tindran l’avantatge de poder pagar als millors analistes del món. Jo per exemple en 4 anys que porto dedicant-me a això, he rebut ofertes tan suculentes com 50.000 € a Barcelona, 80.000 € a Berlín, 120.000 € al Canadà o 200.000 € a Londres de la mà de 3 de les empreses més famoses en el món dels videojocs. Les grans empreses poden pagar aquests sous a un empleat, el sabater de torn no.

6. Existeixen a Balears professionals de l’anàlisi de dades suficients per cobrir aquesta demanda que sembla que està sorgint?

La resposta és tristament no. La majoria de matemàtics o informàtics, abans si d’acabar la carrera ja estan contractats per les grans empreses de l’illa: Barceló, Hotel Beds, Logitravel … Això és sinònim que la demanda és molt i molt superior a l’oferta, i prova d’això és que un informàtic que es dediqui al Big Data pot començar amb sous superiors als 30.000 € anuals, mentre que els que es dediquen al món de la programació pura i dura, poques vegades freguen els 20.000.

A això cal afegir el citat anteriorment: les empreses grans no estan a Mallorca, si no a Alemanya, Regne Unit, Londres, Japó … i no dubten a fer recruiting a través de Linkedin per enviar-una bona i suculenta oferta de treball, pagar-te el trasllat, l’escola bressol dels nens, el gimnàs, i fins i tot donar-te un bonus basant-se accions de l’empresa i objectius anuals aconseguits. Això fa que els bons que vam sortir d’aquesta illa, ens veiem temptats a anar-nos fora a guanyar diners de veritat. És com un futbolista que es prepara per a l’equip regional de casa i rep la trucada de primera divisió. Pocs som els que sabem dir que no a ofertes tan bàrbares com aquestes i vam decidir quedar-nos a Sa Roqueta per llançar la nostra pròpia empresa, en el meu cas el meu estimat estudi de videojocs Frogames, on sóc el meu propi cap, treball des del llit i ni tan sols tenim un lloc fix, sinó que cada un de nosaltres treballa a casa.

7.  Quines tecnologies i programes utilitza tant per a l’anàlisi de dades com per a la creació d’apps i videojocs? Quins són els seus principals avantatges i inconvenients? Si hi ha diverses ho pot exposar sobre un projecte concret o una tipologia de projectes que futurs interessats puguin entendre i en un moment demanar.

El desenvolupament d’apps normalment passa per un desenvolupament per iOS i un per Android, sol ser indubtable si es desitja una bona qualitat. Per als videojocs tant Unreal Engine com Unity són dues opcions més que vàlides i totalment gratuïtes per iniciar-se en aquests mons. De fet, els cursos que tinc publicats cobreixen totes i cadascuna d’aquestes tecnologies perquè la gent pugui aprendre a fer-ho des de casa. Els avantatges són que avui en dia qualsevol pot fer-ho amb un desemborsament més que acceptable (uns 100 euros a l’any en llicències de publicació per Apple són la despesa més elevada que experimenta una persona a iniciar-se en el desenvolupament d’apps). Un dels inconvenients més grans és alhora la raó per la qual em dedico a això: enganxa com una droga, com el tabac o com un bon whisky escocès. A vegades m’he ficat al llit a les 4 del matí programant un nivell d’un videojoc perquè he perdut la noció del temps en això. És com quan estudiava matemàtiques i em passava hores i hores intentant demostrar un teorema o resoldre un exercici. És una cosa que només els que ens dediquem a això som capaços d’entendre (ja que la resta del món ens cataloga com frikis per ser així).

Per a l’anàlisi de dades cal tenir en compte que es necessiten moltes tecnologies: una base de dades relacional en SQL per poder emmagatzemar tanta tota la informació que desitgi, un programa per connectar-se a la base de dades, bé in-house en algun llenguatge de programació, bé a través d’algun programari gratuït d’estadística com a  R Studio, o bé a través d’una eina com Google Analytics, Mixpanel o Delta DNA. A això se li sumen tecnologies annexes com Redshift, Hadoop, Spark, les quals no només són molt noves, sinó que van canviant a mesura que passa el temps i el Big Data es torna més una ciència. L’avantatge és que un pot arribar a conèixer al 100% de les seves dades i treure resultats increïbles (les dones juguen més a jocs de social casino que els homes); però el gran inconvenient és que les tegnologías avancen tan ràpid que la formació no només ha de ser constant, sinó que en un mes et pots quedar totalment obsolet.

8. Ens pot explicar alguna problemàtica que una empresa hagi solucionat amb la implantació d’un projecte d’anàlisi de dades?

Han llogat alguna vegada un cotxe? Han comprat algun vol a internet? Han comprat algun article a Amazon? Segurament s’hauran sorprès que el preu inicial de la primera recerca sempre sol ser molt superior al preu final que acaben pagant i que les webs els cusen a publicitat sobre aquest producte (sobretot si passen alguns dies des de la primera recerca).

Tot això és gràcies a uns molt bons algoritmes que s’ajusten el millor possible el preu final perquè les possibilitats que vostè ho compri siguin màximes així com el benefici que l’empresa espera adquirir de la venda.

Millor encara, després de comprar o afegir a la cistella algun d’aquests articles, ¿no li han suggerit algun article que l’empresa creu que pot anar-li bé en relació a la seva compra? Per exemple, si compra un vol a Andorra, el normal és que l’empresa li ofereixi un hotel, o fins i tot un forfet per anar a esquiar ja que la gent que va a Androrra sol anar a esquiar. Si compres pa d’hamburgueses, formatge cheddar, enciam i tomàquet al web de Mercadona, abans d’anar a pagar et dirà ¿no et calen també les hamburgueses i el ketchup? Tot això no seria possible sense una anàlisi de dades massiu que, en base a les compres que la gent ja ha fet abans que vostès mateixos, s’han analitzat una sèrie de dades, elaborats una sèrie de patrons i vostès mateixos, en caure dins d’ una d’aquestes segmentacions, se li dóna una recomedación acord al que semblen ser les mateixes necessitats que gent en el passat ja va tenir.

9.  Respecte a la seva activitat com a docent a la UIB, quines són les investigacions més significatives que ens pot explicar de les que ha realitzat o projectes en què ha participat? Per a què serveixen? Quines noves línies d’investigació s’estan obrint?

Realment jo a la universitat estic per hobby. Amb una empresa, 20 cursos online i unes 40 apps a les meves esquenes, no necessito guanyar-me les castanyes ni com a professor d’universitat, ni com a professor d’FP a l’EDIB, on imparteixo classes. Això em dóna molta llibertat ja que en ser professor associat no tinc cap obligació d’estar en un grup de recerca, sinó que puc obrar com a consultor extern a diversos grups de recerca o fins i tot a empreses externes. Per exemple, tot i no ser ja treballador de PlaySpace, sóc el seu consultor unes hores al mes quan ho necessiten per temes de Big Data.

No obstant això, i per no evadir la pregunta, els diré que l’any passat vaig tenir l’ocasió de treballar en un projecte de l’ATB (Agència de Turisme de Balears) on l’objectiu era analitzar el sentiment que la gent tenia a Twitter sobre les Illes Balears, basant-se saber de què parlaven en aquesta xarxa social. La resposta no va ser res de l’altre món: els tweets augmenten els mesos d’estiu afavorits pel turisme, i el més calent és sempre festes, platja i diversió.

Pel que fa a les línies d’investigació, el tema de Big Data està obrint molts acords de col·laboració Universitat-Empresa, així com el recentment inaugurat Màster en Análisi Massiu de Dades de la UIB. L’objectiu és clarament formar els estudiants en les tecnologies i eines que ens demanen les empreses, les que es necessiten al carrer (sempre que una empresa de fora no se l’emporti abans). En portar problemes del món real a la pròpia universitat, no només possibilita moltes tesis doctorals i contractes amb empreses, sinó també el aportar el nostre gra de sorra al gran món encara sense descobrir el Big Data.

10.  També és instructor de diversos cursos en línia sobre desenvolupament d’Apps que compta amb més de 6000 alumnes. Qualsevol pot aprendre a programar una App o es requereixen coneixements previs? Com pensa que evolucionaran les Apps, creixeran cada dia més o només en alguns sectors?

Tinc estudiants de tot tipus: nens de 12 anys, un gerent d’una autoescola, una perruquera, un funcionari de l’estat … Tots ells tenen una cosa en comú: ganes d’aprendre alguna cosa que els serveixi. Molts d’ells no només acaben el primer curs, sinó que s’enganxen a un altre i un altre i un altre més. Fins i tot hi que amb el curs a mitges acaben fent la seva pròpia app, jo mateix els assessoro, els ajudo, crec en el seu projecte i l’acaben llançant a l’App Store. Evidentment tenir uns coneixements de programació o de matemàtiques tant per a apps com per a videojocs és més que recomanat, però no per això impreicindible, ja que la motivació i les ganes moltes vegades ho poden tot (i si no, pregunteu als 220 estudiants que van estar veient la pel·lícula de Money Ball a Cine Ciutat i van quedar encantats amb el Big Data).

És difícil de preveure com evolucionaran les apps, però en vistes que és un mercat que amb prou feines té uns 8 anys de vida, caldrà esperar que cada dia estiguin molt més integrades en el nostre dia a dia en forma de programes de TV, apps de domòtica , apps per controlar la nostra salut,… Així que dubto que hi hagi sector que no es vegi afectat per les apps en uns pocs anys, ja que molts ja han hagut d’adaptar.

11. Quines fonts es poden consultar per saber els avenços que hi ha al món del Big Data, les apps i els vidoejouegos? Quines són les seves fonts de capçalera de referència?

Jo faig servir moltíssim els grups especialitzats a aquests efectes a LinkedIn, el blog de Delta DNA, Gamasutra (sí,sí, amb G) i, com no, la magnífica App Annie. Un es pot sorprendre amb estudis que treuen constantment aquest tipus d’empreses sobre els últims cops de pilota en apps i videojocs, com ara que Pokemon Go  té més descàrregues en un dia que CD de David Guetta s’han comprat en tota la història discogràfica del francès.

12. Ens pot recomanar altres experts / investigadors a qui consultar en aquests camps?

A més dels respectables professors del departament de matemàtiques i informàtica de la Universitat de les Illes Balears, jo recomano a Mark Robinson, el mateix CEO de DeltaDNA amb qui he tingut el plaer de fer unes bones cerveses irlandeses en diverses de les meves xerrades a Londres i que a més de visionari se li denota una passió pel que fa.

Un altre dels megacracs en el tema del Big Data és Vince Darley, director d’analítiques a king.com qui sempre m’ha recordat a Sheldon Cooper amb les seves teories i argumentacions lògiques en temes de Big Data. És una altra d’aquelles persones que no es poden obviar en el món de l’anàlisi de dades massius.

Només per citar algú més internacional, la inigualable Michelle Young i el seu inoblidable somriure, analista a Square Enix amb qui vaig poder gaudir d’unes bones pizzes i cerveses parlant dels futurs llançaments de l’empresa nipona i com les meves teories sobre màquines escurabutxaques i matemàtiques podien ajudar-los en els seus futurs jocs.

13.  Què aconsellaria que estudiï a un jove que es vulgui dedicar a ser un Data Scientist o expert en Big Data, i a desenvolupament d’apps, ia la concreció de videojocs? Ens pot explicar per què creu que, com va afirmar en la xerrada de Cinetic, hi ha més homes programadors i més dones jugadores (de videojocs)?

Sens dubte, les matemàtiques per a mi són la millor aposta per tenir un perfil complet i ser autosuficient en aquests camps, però qualsevol enginyeria tampoc estaria gens malament per tots els motius abans esmentats.

A la segona pregunta els respondré amb la transparència número 15 d’una de les meves presentacions d’Slideshare: http://www.slideshare.net/joanby/como-crear-un-buen-juego. Les dones són més de jocs per jugar o bé en solitari, o bé xafardejant (per exemple a través d’un xat comunitari) i sobretot donant-li al coco (jocs tipus brain training, escurabutxaques, arcades …) Per contra, els homes som de tir fix: només volem pensar un tipus de dinàmica de joc (només disparar, només córrer amb un cotxe, només guanyar al pòquer) Fixeu-vos que els primers jocs, els que apel·len més a les dones, normalment tenen un tipus de partida curta, entre 1 i 2 minuts i poc més, la qual cosa ho fa més que acceptable per a les cues d’espera, que surti el cafè de la cafetera o bé que vingui el bus. Això implica moltes partides i curtes. No obstant això, els dels homes, en ser més llargs, necessiten de més temps per poder tenir temps de donar un cop partideta, d’aquí que això impliqui que es donin de forma menys freqüent (tots tenim falta de temps, oi?).

14. Ens pot recomanar una pel·lícula que li ha inspirat a la feina?

Jo us diria que una de les millors va ser La habitación de Fermat (2007), de Piedrahita, doncs recalca molt bé el caràcter desenfrenat i tirar per “alante” dels matemàtics.

15. Ens pot recomanar un llibre que expliqui part del que està fent?

Un molt divertit i a l’abast de tots: Heads First Data Analysis, que amb un llenguatge més col·loquial (això sí, en anglès) intenta acostar el món del Data Science a l’usuari estàndard del carrer.

 

 

 

 

 

Quant a Dr.TIC

Servei d'assessorament tecnològic per a empreses que volen obtenir una visió general del grau d'ús de les TIC al seu negoci i millorar la seva salut TIC.
Aquesta entrada ha estat publicada en Big Data, CineTIC, Entrevistes, Notícies, TenTIC. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Spam protection by WP Captcha-Free