CineTIC: Snowden

Avui a la nostra secció CineTIC comentam la recent estrenada pel·lícula Snowden del director Oliver Stone. En aquest film es planteja si és moral i ètic l’accés a informació massiva privada amb l’excusa de la seguretat nacional. L’anàlisi de dades massives i les tècniques d’indexat i búsquedes estan més que superades per la NSA (Agència de Seguretat Nacional) tractar amb el Big Data és el seu pa de cada dia. Analitzar grans quantitats de dades és un fet i el dilema està en la intromissió en la privacitat i la intimitat de tots els ciutadans del món “punxant” qualsevol tipus de servidor de qualsevol país. La pel·lícula està basada en fets reals.

Títol original : Snowden

Any: 2016

Durada: 134 min.

País: Estats Units

Director: Oliver Stone

Guió: Oliver Stone, Kieran Fitzgerald (Llibre: Luke Harding)

Fotografia: Anthony Dod Mantle

Repartiment: Joseph Gordon-Levitt, Shailene Woodley, Melissa Leo, Zachary Quinto, Tom Wilkinson, Rhys Ifans, Nicolas Cage, Logan Marshall-Green, Timothy Olyphant, Scott Eastwood, Joely Richardson, Jaymes Butler, Ben Schnetzer

Productora: Open Road Films / Onda Entertainment

Gènere: Thriller. Drama | Biográfico. Espionaje

Sinopsis: Basada en el llibre “The Snowden files. The inside story of the world’s most wanted man” escrit per Luke Harding, i un llibre escrit per Anatoly Kucherena, l’advocat rus d’Edward Snowden. Narra els esdeveniments que van seguir a la publicació per part del diari The Guardian dels documents classificats que va aportar Edward Snowden sobre el programa secret de vigilància mundial de la NSA (Agencia de Seguridad Nacional) l’any 2013 (FILMAFFINITY).

Tendèncias TIC que apareixen a la pel·lícula:

La principal tendència TIC que apareix ala pel·lículaés l’anàlisi massiu de dades amb la tecnologia suficient per poder-lo realitzar, el que anomenem la tendència #BigData al nostre projecte #TenTIC. Un dels desenvolupaments que apareix en la pel·lícula és PRISM de la NSA. The Guardian va donar a conèixer el programa PRISM i las conseqüències d’espionatge massiu que comporta.

En una escena es veu com es pot accedir a la xarxa social d’una persona fins al tercer grau de separació, amb la visualització de tot el publicat i totes les comunicacions, fins i tot en temps real, amb indicació dels milions de persones associades a aquest tercer grau . I tot això sense ni tan sols ser contacte visible d’aquest usuari en cap xarxa social.

També es mostra com es pot accedir a les càmeres dels dispositius i espiar la informació que aquestes càmeres estan recollint, sense que l’usuari en sigui conscient. I com es pot analitzar tota aquesta informació? Ravi Kalakota a Dzone publica un article on batia PRISM com la “mare del Big Data”. En aquest article no es parla de Snowden, sinó de PRISM, el programa que apareix en la pel·lícula.

Segons Kalakota, pel que sembla, les dades s’extreuen, es transfereixen i es carreguen en els servidors al Centre de Dades d’Utah en Bluffdale. Segons Der Spiegel, hi ha prou capacitat per emmagatzemar un Yottabyte de dades, prou gran per emmagatzemar totes les comunicacions electròniques de tota la humanitat durant els propers 100 anys. Per què necessita emmagatzemar tot? Ira Hunt, CTO de l’Agència Central d’Intel·ligència, va dir en un discurs a la GigaOM Structure: Data conference que “El valor de qualsevol informació només es coneix quan es pot connectar amb alguna cosa més que arribi a un futur punt en el temps”.

Kalakota segueix extrapolant el que faria el programa secret PRISM:

  • Integrar fonts de dades dispars, proporcionant punts de vista comuns sobre dades unificats.    
  • Realitzar anàlisis relacionals, temporals, geoespacials, estadístics i de xarxes en un marc analític unificat (potencialment utilitzant un model federat, ja que cap eina pot fer tot).    
  • Identificació de relacions o connexions no òbvies en les dades i visualització de suport i anàlisi visual exploratori.    
  • Compartir investigacions i descobriments / descobriments analítics en un entorn de transmissió segur per permetre la consciència de la situació i la comprensió col·lectiva.

No obstant això, en la pel·lícula, més que de tecnologia es parla de llibertat en contraposició a seguretat, l’accés a la informació privada i a totes les interaccions realitzades a través d’Internet sense el consentiment ni coneixement dels ciutadans, i de l’ús que es fa de aquesta informació. Es parla d’intromissió en la privacitat i la intimitat de ciutadans que no han actuat en contra de la llei, de drets civils. I també s’introdueix el tema de la legislació necessària per desenvolupar aquestes pràctiques relacionades amb l’espionatge amb l’efecte motivador de defensar-se contra el terrorisme, ja que estan accedint a informació privada sense ordres judicials.

Algunes reflexions:

Una de les imatges regressives que poden venir al cap de l’espectador quan es reflexiona sobre el que exposa la pel·lícula són aquelles escenes on les telefonistes posaven en contacte els interlocutors dels primitius telèfons canviant el cable de lloc. A Balears a principis dels vuitanta encara quedaven hotels on el sistema telefònic per comunicar l’exterior amb les habitacions encara ho operava el recepcionista canviant el cable de lloc. D’aquí la por primitiva a no saber qui pot estar escoltant una conversa telefònica (efímera, que ni tan sols quedava arxivada). Després van venir les pel·lícules d’espies i lladres on qualsevol entès era capaç de punxar un telèfon per escoltar converses de forma il·legítima.

Ara tota comunicació interactiva deixa rastre i resta arxivada en milers de servidors en el núvol que ni tan sols sabem on són, i que es poden realitzar còpies que ni tan sols sabem on queden arxivades. Sabent això i que hi ha la possibilitat que la nostra informació i les nostres converses siguin rastrejades, sigui lícit o no, ja que hi ha un debat públic sobre això gràcies a Snowden, hauríem de preguntar-nos:

  • Som conscients de tota la informació privada que hem dipositat a Internet?
  • Sabem on és aquesta informació?    
  • Si algun dia la esborrem, realment desapareixerà o hi haurà alguna còpia en algun lloc?    
  • Només els governs tenen la capacitat tècnica i econòmica d’accedir a aquesta informació privada o hi ha altres organitzacions que també poden tenir la capacitat d’accedir-hi?    
  • Hauria d’aprendre a xifrar la meva informació i comunicacions? I si ho fes algú seria capaç de desencriptar-la?   
  • Tinc el dret i la capacitat de saber tota la informació que manegen sobre mi diferents organismes i empreses?    
  • Hi ha alguna intel·ligència artificial que analitzi automàticament patrons de comportament i pugui detectar que faré alguna cosa abans que es produeixi? O podria avisar-me que estic a punt de fer alguna cosa malament i rectifiqui? Però, on està el límit entre el que és ètic i el que no en una societat on les lleis sobre aquests temes són encara confuses?

Algunes d’aquestes reflexions també les tracta David Lió a la revista Big Data & Society en l’article “Surveillance, Snowden, and Big Data: Capacities, consequences, critique” on planteja el següent:

  • Les capacitats del Big Data (incloent metadades) intensifiquen la vigilància mitjançant l’expansió de conjunts de dades interconnectades i eines analítiques. Les dinàmiques existents d’influència, gestió de riscos i control augmenten la seva velocitat i abast a través de noves tècniques, especialment l’analítica predictiva.

  • Mentre que el Big Data sembla ser sobre la mida, el canvi qualitatiu en les pràctiques de vigilància és també perceptible, accentuant les conseqüències. Persisteixen tendències importants: el motiu de control, la fe en la tecnologia, les sinergies entre el sector públic i el privat i la participació dels usuaris; però l’orientació futura se centra cada vegada més en la vigilància de la història i la memòria i la recerca del descobriment de patrons s’utilitza per justificar un accés sense precedents a les dades.

  • El gir ètic es torna més urgent com a forma de crítica. La predilecció de la modernitat per certes definicions de privacitat traeix als subjectes de vigilància que, lluny de conformar-se amb la imatge abstracta i incorpòria tant de la informàtica com de les pràctiques legals, s’encarreguen i encarnen usuaris en relació a les activitats que alimenten i exclouen la vigilància.

Para saber más:

 

 

 

 

 

Quant a Dr.TIC

Servei d'assessorament tecnològic per a empreses que volen obtenir una visió general del grau d'ús de les TIC al seu negoci i millorar la seva salut TIC.
Aquesta entrada ha estat publicada en Big Data, CineTIC, TenTIC. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Spam protection by WP Captcha-Free