Entrevistes TenTIC: Jochen Kientz

En el marc del nostre projecte Ten TIC, tendències de futur en les TIC, realitzam una sèrie d’entrevistes a experts de cadascuna d’aquestes 10 tendències tecnològiques destacades amb l’objectiu de donar-les a conèixer i veure com ens afectaran al nostre dia a dia.

En aquesta entrevista seguirem parlant de Big Data (la paraula del moment en tot allò que es refereix a anàlisi de dades), a més veurem la seva aplicació a un àmbit totalment nou per a TenTIC, el món del futbol. Per això comptam amb un expert, director esportiu i ex-jugador de Futbol del RCD Mallorca, Jochen Kientz. Avui ens explicarà tot sobre el seu treball, la seva visió, i com les tecnologies de la Informació i la Comunicació han afectat al món del futbol.

Resultado de imagen de jochen kientz

En breu també anunciarem el programa del nostre cicle de pel·lícules CineTIC en col·laboració amb CineCiutat, en el qual comptarem amb la participació de Jochen Kientz que comentarà la pel·lícula MoneyBall

1- Ens pot comentar com va néixer la seva empresa Kientz Consulting?

Vaig deixar el futbol professional al 2004, a partir d’aleshores vaig haver de cercar el meu camí, i vaig estar un temps com a director esportiu del futbol base a Sant Jordi, Eivissa. En aquell moment vaig rebre moltes propostes pel meu perfil, però també perquè parl 5 idiomes i això ajuda moltíssim. Vaig estar meditant la meva decisió, 2 anys després vaig decidir establir-me pel meu compte com a representant, juntament amb l’advocat Markus Munk, també resident a Eivissa. La veritat és que l’experiència em va anar molt bé, encara que no és gens fàcil començar en aquest àmbit. Vaig començar representant a 5 jugadors i vaig arribar a tenir-ne fins a 10. Un dels primers va ser Kiriam Ledesma, que estava a tercera divisió a Eivissa i d’allà va passar al Frankfurt. Però des de 2014, he deixat la meva tasca de representant per a concentrar-me en la de director esportiu. Ara només em dedic a gestionar clubs a nivell intern i aport la meva visió molt clara de com s’han de fer les coses per a aconseguir els objectius.

2- Ens pot indicar com un director esportiu treballa amb l’anàlisi de dades diàriament?

Un director esportiu té molta feina, l’anàlisi de dades és només una part d’això. Per a treballar amb l’anàlisi de dades cal comptar amb un equip, des d’un assistent i,depenent del pressupost del club, poden tenir fins a tota una plantilla d‘observadors i analistes que s’encarregaram de seleccionar les dades per a després crear les estadístiques i anàlisis que influiran en la presa de decisió per a intentar minimitzar els riscos en els fitxatges dels jugadors.

3- Quines són les eines d’anàlisis que s’empren en l’àmbit del Futbol?

Hi ha moltes plataformes professionals de dades com Whyscout, Instat o Scout7, que és la que jo utilitzo, per exemple. També hi ha clubs que tenen la seva pròpia plataforma privada de dades. És impossible veure tots els partits de totes les lligues, i recordar-te de cadascun d’ells, per això és important tenir una plataforma on apuntar aquestes dades i compartir-les amb els observadors. I no només dades sinó impressions, anàlisis personals, etc…

L’accés a aquestes plataformes és de pagament, també ofereixen paquets per a clubs, i pots escollir amb qui compartir les teves dades. El gran avantatge que ofereixen aquestes plataformes és poder accedir als mercats estrangers d’una banda, i per una altra poder veure tots els partits gravats, la qual cosa et permet analitzar els moments claus d’un partit o un jugador. 

Diàriament, cada observador de cada club posa la seva anàlisi en la plataforma, segons el que ha fet el club, i l’analista mira el sistema de joc d’altres equips que ha vist. Personalment puc arribar a veure 4 partits diaris, sigui online o desplaçant-me per tota Alemanya o Espanya.

4- Quines variables s’analitzen i quines relacions hi ha entre elles, quins models? A quin tipus de conclusions es vol arribar amb aquestes anàlisis?

Les variables són, d’una banda el jugador, i d’altra banda el partit, i l’analista els relaciona en 3 models, el sistema de joc, el jugador i el partit en general. A partir d’aquí s’introdueixen les anotacions (en Scout7 en el meu cas), per a cada partit, també permet posar etiquetes per a després trobar més fàcilment per cerca.

La conclusió és que existeix un mercat per a cada jugador. Segons el sistema de joc es requereix unes característiques del jugador, que sigui alt, ràpid, etc… Per exemple la Bundesliga és molt física durant la setmana, hi ha molts entrenament i partits, el jugador té més probabilitats de lesionar-se o de baixar el seu rendiment, mentre la Lliga d’Àustria en comparació és més lenta. Molts paràmetres influeixen en les decisions, cada club té les seves idees i el representant del jugador té una altra visió. 

5- L’Internet de les coses està revolucionant el món de l’esport d’oci, amb tot tipus d’apps, quines apps solen utilitzar els clubs?

Els clubs usen tot tipus d’apps professionals per a monitoritzar tant entrenaments com a partits, existeixen armilles amb sensors que mesuren els batecs, la respiració però també el PH del cos per exemple. Esta molt bé, totes aquestes dades són molt interessants però també són una pressió afegida sobre el jugador. Els metges, fisios i nutricionistes poden sobrecarregar els jugadors d’informació i som de l’opinió que cal relaxar-se amb aquests temes.

6- Entre la seva època de jugador de futbol i l’actual, l’arribada de les noves tecnologies ha canviat molt la forma de treballar?

TOT ha canviat, en el 2004 quan em vaig retirar jugava a la Champions, avui dia jugar a la Champions no té res a veure, tots els jugadors són molt més professionals i també estan sotmesos a major pressió i els entrenadors també. A més, amb la connectivitat permanent a través dels dispositius mòbils, és cada vegada més difícil desconnectar per a relaxar la ment com es feia abans. Tant les xarxes socials com els mitjans de comunicació esportius exerceixen una pressió afegida i és molt difícil aconseguir l’equilibri pel jugador.

7- Recentment un estudi ha revelat que a Espanya entre les 10 persones més influents del país a Twitter, 6 són jugadors de Futbol. Els clubs tenen en compte la popularitat online dels jugadors?

Òbviament els clubs miren aquestes dades perquè a nivell de màrqueting també es generen ingressos, el clar exemple d’això va ser quan el Reial Madrid fitxe a Beckham, la venda de samarretes es va disparar. Però el més important pel club en cas de fitxatges sempre és el resultat esportiu.

8- Què aconsellaria a un jove esportista que es vol preparar per a la seva reconversió en el mercat laboral si vol enfocar-se al camp del Big Data?

Alguns clubs compten amb analistes joves de perfil tecnològic que manegen molt bé diferents llenguatges de programació, muntatges de vídeos i de presentacions, però el més important és tenir els coneixements adequats del món futbolístic per a entendre i respondre a les necessitats del club. 

Les eines tecnològiques clar que cal controlar-les per a fer el treball de forma ràpida i eficient, però això s’aprèn fent cursos, el més important és saber de futbol i això no s’ensenya, cal tenir una sensibilitat i molts anys d’experiència

9 – Ens pot recomanar una pel·lícula que l’hagi inspirat en la seva feina?

Sens dubte, Jerry Macguire (EE.UU,1996) és una pel·lícula que em va marcar molt. Quan la vaig veure, vaig pensar, “Això és el que visc jo!”, no em vaig sentir identificat per res amb el personatge encarnat per Tom Cruise, però pens que aquesta pel·lícula mostra molt bé l’altra cara de l’esport, un treball que moltes vegades no surt a la llum, la part de psicologia que cal tenir com a representant o entrenador per a saber portar els egos dels esportistes a vegades sobredimensionats.

10- Ens pot recomanar un llibre que l’hagi inspirat en el seu treball?

Ara us decebré, però per mi cap llibre et pot aportar el que et pot ensenyar la vida mateixa. M’he tret la llicència de Representant esportiu a Alemanya que és bastant complicat, també existeixen titulacions acadèmiques d’Economia de l´esport i Gestió de l’esport, i conec bé els temaris de cadascun, però la veritat és no hi havia res de nou permi. Òbviament existeixen molts llibres que parlen de coaching, lideratge, com parlar en públic, motivar equips i és important llegir-los per a pensar les coses. 

Evidentment cal estudiar, tenir els coneixements necessaris de gestió i legals, pero sobretot cal tenir l’habilitat mental per a saber portar persones, saber relaxar un jugador quan està a la banqueta, tenir psicologia de grup perquè cadascun sigui la millor versió de sí mateix en un camí marcat per límits.

 

 

 

 

 

Quant a Dr.TIC

Servei d'assessorament tecnològic per a empreses que volen obtenir una visió general del grau d'ús de les TIC al seu negoci i millorar la seva salut TIC.
Aquesta entrada ha estat publicada en Big Data, CineTIC, Entrevistes, Internet de les coses, Notícies, Wearables. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Spam protection by WP Captcha-Free