Entrevista TenTIC: Lidia Nicolau, Happiness & People manager

Llicenciada en Psicologia per vocació, treballa a Habitissimo com a directora de Persones, Felicitat i Cultura per devoció. Va deixar la psicologia clínica per submergir-se de ple en el món de les empreses digitals i dedicar-se a allò que més li agrada, ajudar a les organitzacions i a les persones a treure el seu màxim potencial, amb el convenciment que l’ésser humà és capaç de realitzar coses extraordinàriament meravelloses. Avui tenim el plaer d’entrevistar na Lidia Nicolau.  Alguns diran que no es un perfil tecnològic, però per tal que la tecnologia pugui complir amb el seu propòsit fan falta persones, cultura i  felicitat!!!

Lidia Nicolau de Habitisimo

Lidia Nicolau d’Habitissimo

A Trabajar la Felicidad, el seu blog, comparteix les seves experiències, pràctiques laborals, aprenentatges i curiositats.  Nicolau afirma que “La felicitat no està en la meta, es gaudeix durant el camí, i hem de treballar-la una miqueta dia a dia perquè sí, la nostra felicitat és responsabilitat nostra i depèn de l’enfocament i feina que hi posem en ella”.

1- Com a empresa de base tecnològica, Habitissimo compta amb molts enginyers en els llocs clau, però també perfils amb una formació no tecnològica, per què és important barrejar aquests perfils?

Si et centres exclusivament en un perfil pots arribar a un nivell d’especialització molt alt, però també ets més sensible a necessitats o amenaces externes que estiguin relacionades amb tots els altres àmbits que no formen part d’aquesta especialització.

A més pots entrar en un perillós cercle virtuós a la recerca d’excel·lència tècnica, i provocar que et centris en l’arbre en lloc de veure el bosc.

D’altra banda, ens trobem davant d’una automatització i tecnificació de moltes tasques. És possible adquirir desenvolupaments i aplicar-los de forma senzilla, a causa d’això les tasques són cada vegada més mecàniques i l’únic que va a permetre diferenciar un producte d’un altre és l’única cosa que (per ara) no es pot replicar: el factor humà. És per això que és imprescindible comptar amb perfils que potenciïn aquest factor humà, que generin entorns de tolerància al canvi i que potenciïn la creativitat.

2- Com estan organitzats i col·laboren els departaments de Business Intelligence, Data Anàlisi i Business Growth?

Són equips que treballen mà a mà i de forma coordinada, com més perfecte és l’engranatge, millor resultat obtens. Aquests equips estan formats per desenvolupadors, matemàtics, analistes i científics de dades i perfils més enfocats a negoci, per tenir una visió el més àmplia possible.

Per aconseguir que equips que treballen amb dades ho facin de forma eficient, és important que cada un d’ells tingui clara quina és la seva missió, des de la recopilació i tractament de dades, fins al seu ús per a experiments i projectes d’innovació, i l’executi de la forma més òptima i àgil.

3- En el vostre call-center esteu utilitzant un Bot, ens pots explicar com va ser desenvolupat, quin ha estat el procés intern i com aquesta evolucionant les seves tasques dins el call?

El bot és un desenvolupament de l’equip de Growth. Van treballar de forma intensa durant 3 mesos per desenvolupar i dur a producció aquest sistema innovador d’atenció al client, que ens permet treure a les persones del centre d’atenció telefònica tasques de poc valor i que ells s’enfoquin al que sí és important.

Aquest tipus de recursos tecnològics, que de vegades són vistos com una amenaça, són importants per a gestionar bé el temps i que dediquem els nostres recursos a les tasques que de veritat són importants i generen valor als nostres clients. El nostre xatbot ens permet donar una resposta immediata, de forma més eficient i d’una forma molt còmoda i intuïtiva.

4- Tenen en pràctiques alumnes del Màster de Big Data de la UIB, per quines raons animaries més joves a estudiar el Màsters de Big Data i fer pràctiques a Habitissimo?

Hem de perdre la por als números, a les matemàtiques, a l’anàlisi de dades i a la lògica. Moltes persones rebutgen aquest tipus d’estudis per semblar-los feixugs, difícils o perquè no gaudeixen amb ells. Això és un gran error, cada vegada serà més important comptar amb una bona base teòrica d’anàlisi de dades.

És molt important, com us comento, perdre aquesta por i entendre que l’anàlisi de dades ens permet prendre millors decisions i tenir més èxit en la nostra feina. És important veure més enllà del excel, abandonar la intuïció i aprendre a dedicar els nostres esforços i recursos on i quan siguin més eficients. Al final això repercuteix en la nostra carrera professional, ja que ens fa millors professionals i amb major impacte.

Ens encanta comptar amb nous companys i aprendre mútuament. A Habitissimo tenim una gran quantitat de dades i projectes que oferir, un entorn canviant i reptador, i uns companys que són grandíssims professionals, dels quals aprendre. A més sempre tens l’oportunitat d’aportar la teva visió i desenvolupar-te en plenitud. Una cosa més? El 80% de les persones que realitzen pràctiques en Habitissimo acaben formant part de la plantilla contractada. Ens agraden les relacions a llarg termini i apostar per les persones 🙂

5- En la vostra empresa el personal té un dia “Hack-day” al mes i els directius un dia de “Pausa de claredat”, ens pots expliques quins són els seus beneficis i quines idees o projectes concrets han sortit d’allà?

Els Hack-days són dies destinats a l’experimentació. Provar noves tecnologies o desenvolupar mini projectes que el dia a dia no et permet posar en marxa. Són espais reservats per a la creativitat i la innovació, i d’aquests dies sorgeixen idees o tests que s’han convertit en noves funcionalitats o productes.

Normalment aquests tests o experiments solen ser en petits equips, el que també facilita la cohesió entre companys i la creació de sinergies.

Les pauses de claredat segueixen la mateixa lògica. A nivell de direcció el dia a dia, l’estrès, les reunions i la necessitat d’atendre moltes i diverses coses acaba passant factura a la creativitat, a més de obligar-te a treballar en format multitask.

Aquestes pauses busquen sortir de l’entorn del dia a dia, deixar de banda el correu electrònic, i dedicar-te a un problema important que hagis de resoldre i al qual necessitis dedicar-li temps de qualitat. Es tria un lloc fora de l’oficina i es comunica el dia i el lloc on tendràs la pausa als teus companys. Esculls el projecte o problema al qual dedicaràs aquesta jornada i després envies el resultat o lliurable.

Posar aquest focus durant una jornada et torna molt més productiu, més creatiu i augmenta la teva autoestima, ja que recuperes eficiència.

6- Lidia, ens pots explicar com vas entrar en Habitissimo i d’on ve el Departament de Felicitat?

La meva especialitat és la de Psicologia Clínica, però en un moment determinat vaig decidir donar un gir a la meva carrera i poder treballar en les potencialitats de les persones, en lloc de fer-ho en els problemes, i fer-ho a llarg termini. Per això em vaig decidir pel món de les empreses.

D’altra banda, també tenia clar que no volia dedicar-me a la gestió de recursos humans tradicional, i transformar un departament de costos en un departament imprescindible i generador de beneficis.

Cercant diferents projectes vaig amb Habitissimo, i em vaig decidir a presentar-me un dia a les oficines i deixar el meu CV. No hi havia cap oferta, però tot i així vaig decidir fer-ho i almenys tenir l’oportunitat de donar-me a conèixer.

Vaig tenir la sort de fer-ho en un moment en què es plantejaven poder tenir una figura que ajudés en la gestió de persones, així que em van convidar a passar per les oficines i conèixer-nos. En Jordi (CEO d’Habitissimo) em va entrevistar i tots dos vam poder parlar de la visió que tenia ell de gestió d’empresa i la que tenia jo de gestió de persones. Després d’unes quantes entrevistes més em van proposar una prova. Va sortir bé! i han estat els cinc anys i mig més apassionants de la meva vida.

Just amb aquesta visió de tots dos, i ja que m’encanta llegir sobre altres empreses i iniciatives, vam decidir que el nostre projecte seria generar un entorn que permeti que totes les persones que estan en el projecte puguin desenvolupar-se plenament i trobar la felicitat en allò al qual dediquen el seu temps i energia. D’aquí va sorgir el departament de Felicitat a Habitissimo.

7- Quines tècniques de neurociència estàs emprant per potenciar les capacitats personals i la gestió del canvi en els equips d’alt rendiment?

Els avenços en neurociència ens ajuden a millorar la gestió del canvi, la innovació, el compromís organitzacional, les habilitats de lideratge, la presa de decisions, la interacció i col·laboració dins l’organització…

Algunes bones tècniques, i que ajuden enormement, són l’entrenament en l’atenció plena (mindfulness), per a la qual cosa disposam d’una sala de meditació i recursos a la nostra biblioteca; accions de socialització entre tots els treballadors; moments de diversió i focus en la felicitat, que millora l’estat d’ànim i ajuda a fer front a reptes; i treballant l’aprenentatge per associació, introduïnt nous conceptes a partir del que ja sabem, i per experiència o també anomenat “learning by doing“.

8- A la majoria de les empreses espanyoles tradicionals el Departament de RRHH depèn d’administració i es limita a les tasques d’una gestoria. Quin hauria de ser el seu primer pas per preparar-se pel futur on les màquines tendran cada vegada més importància?

En la meva opinió, el millor pas que pot donar un departament de RRHH és el de deixar la reactivitat i passar a la proactivitat. Es tracta de canviar tota la forma de treballar, i dedicar més temps a millorar i iterar processos per evitar problemes, que dedicar tots els esforços a solucionar-los.

És important que el departament es torni “investigador” i pugui veure venir les noves tendències, anticipar problemes, i proposar plans perquè les persones de l’equip estiguin preparades per a tots els canvis. Si cada vegada les màquines tendran més importància, què estàs fent amb els membres del teu equip? Adaptaràs els llocs de treball, en crearàs alguns nous, i / o oferiràs plans de carrera que permetin transitar d’un lloc a un altre, o simplement esperaràs que tot això passi i després ja veurem?

Entre totes les automatitzacions, bots i tecnologia, el factor diferencial de les persones serà fonamental. És imprescindible que tinguem un equip preparat, i hauria de ser una obsessió per a RRHH que això passi.

9- Quins són els teus principals reptes per a aquest 2019?

2019 és un any amb uns objectius molt alts per Habitissimo, així que el principal repte serà que l’equip estigui preparat per poder afrontar-los. Per a això, hem posat en marxa tres itineraris d’especialització (Màrqueting Digital, Negoci i Gestió de Persones).

A més estem fent una aposta gran per l’anàlisi de dades,  la qual cosa ens obligarà a tots a ser més amics dels nombres, i per l’adaptació a tots els mercats en els que treballem, que inclou especialització i creació de nous llocs de treball.

10- Quins són els punts claus per crear un entorn de treball estimulant / motivador?

Tenir un propòsit clar i conegut per tots, compartir informació de forma sincera, fomentar la generació d’idees i implicar tots, i la forma de fer-ho és responsabilitzant tots i cada un dels implicats en l’impacte que tenen les nostres accions, i col·laborant de manera activa en millorar l’impacte dels altres.

Per a això s’han de crear entorns de col·laboració, oferint informació i formació, recollint feedback i fent partícips a tots els implicats.

11. Ets l’única dona en el comitè directiu de l’empresa, a què penses que es deu?

Els entorns digitals es nodreixen, en gran mesura, d’estudis tècnics i d’enginyeria, que són estudis poc cursats per dones, i segurament això té bastant pes. Per sort és una cosa que està canviant, i més d’ampliar les àrees de coneixement que tenen accés a llocs de direcció en l’entorn digital, cada vegada més dones opten per branques d’especialització STEM.

A més estem col·laborant amb moltes iniciatives que treballen en aquest sentit, així que estic segura que aquesta situació es revertirà en breu.

12. Habitissimo trenca els esquemes amb projectes senzills i de grans resultats, ens podries explicar com funciona el vostre “Club de lectura”, amb biblioteca pròpia oferint inspiració per als vostres empleats …?

Molts dels treballadors d’Habitissimo, començant per en Jordi (CEO), gaudim amb la lectura, i cada dos per tres proposàvem llibres. A més per a nosaltres és important, des de l’inici de Habitissimo, que els treballadors llegissin alguna cosa relacionada amb la cultura corporativa i el per què del nostre interès a generar felicitat a la feina, així que és obligatòria la lectura de “Delivering Happiness” o “La empresa más feliz del mundo” en el teu primer any com a persona Habitissimo. Això ens va portar a tenir una col·lecció important i per poder dur un control, vam decidir posar en marxa un sistema com el de les biblioteques addicionals en les quals omplint una fitxa disposes d’un mes per llegir i retornar qualsevol dels nostres llibres.

A més d’això, la biblioteca s’ha anat millorant amb les donacions de llibres per part de treballadors, els quals volen donar l’oportunitat als seus companys de gaudir dels títols que a ells els han agradat.

Actualment tenim 235 títols diferents, sense comptar les donacions!

13- Hi ha algun llibre i / o pel · li / sèrie que t’han marcat / inspirat últimament en el teu treball? Per quina raó?

Em costa molt decidir-me només per un, així que faré una mica de trampes.

La nueva fórmula del trabajo. Ens explica com i per què treballen els recursos humans de la forma que ho fan a google. A més de ser un material molt bo, et dóna moltes pistes de com pots aplicar-ho a l’empresa.

The hard things about the hard thing. Imprescindible per CEO, directors, emprenedors … És un material de suport fonamental, que t’ajuda a tenir una guia i, a més, a veure que no estàs sol en aquest món.

Open a més de ser una biografia estupenda és un gran llibre de desenvolupament i superació personal. Malgrat que no t’agradi el tennis, és un must en tota biblioteca.

Publicat dins de Big Data, Intel·ligència artificial, Notícies, TenTIC | Etiquetat com a , , , , , | Deixa una resposta

Entrevista TenTIC: Víctor Navarro Remesal, doctor en Game Studies

Aquesta apassionant entrevista amb Víctor Navarro Remesal se la devem a Tona Pou, Gerent de GSBit, que ens va posar en contacte amb ell. És increïble com una persona pot fer-te canviar la perspectiva sobre la cultura digital, parlar amb en Víctor és com posar-te unes ulleres màgiques que destapin la poesia del procés creatiu digital.

Aquí us deixem unes pinzellades del seu currículun, Doctor en Game Studies i especialista en Àsia Oriental, màster en Escriptura de Guió d’Entreteniment i Humor. Autor de Cinema Ludens. 50 diàlegs entre el joc i el cinema (UOC, 2019) i Llibertat dirigida: una gramàtica de l’anàlisi i disseny de videojocs (Shangrila, 2016). Crític de sèries a Onda Cero Tarragona, col·laborador en diversos mitjans culturals i professor al CESAG de Narrativa Interactiva, Videojocs, Cinema d’animació, Narració publicitària, Publicitat digital i interactiva i Aproximació a la comunicació escrita i audiovisual.

Víctor Navarro

Víctor Navarro Remesal

1- Víctor, ens pots explicar com vas arribar a ser professor de l’assignatura de videojocs al CESAG partint d’una carrera en humanitats? Què és el CESAG, quines titulacions s’imparteixen i quin és el seu factor diferenciador? Quines assignatures imparteixes?

Vaig estudiar Comunicació, on una de les primeres coses que s’aprèn és que a més de gestionar les eines, cal saber crear i analitzar allò que es diu amb elles. Aviat vaig descobrir que l’anàlisi textual m’agradava més que la creació: record llegir Tim Burton. Cuentos en sombras, de Jordi Sánchez Navarro, i sentir que el cinema de qui era en aquells dies el meu autor favorit s’havia fet més gran. En poc temps vaig comprovar que tenia eines conceptuals per estudiar el cinema, la televisió i fins i tot el còmic, però que d’un altre dels meus mitjans favorits, el videojoc, tot just s’en formava. Vaig enfocar el meu doctorat cap a això, vaig descobrir els Game Studies i fins avui. Vivim envoltats d’històries i discursos, de fet, de massa històries i discursos. Estem en un moment de gran alfabetització tecnològica (tots sabem sortir-nos-en, més o menys, amb la tecnologia diària) però de saturació discursiva. Necessitem pensar sobre l’eixam digital en què vivim, la realitat mediada, i les Humanitats són vitals per a això.

El CESAG és un centre universitari (adscrit a la Universitat Pontifícia Comillas) que ofereix, entre d’altres, graus en Comunicació Àudiovisual, Publicitat i Periodisme. Ens esforcem per oferir una formació crítica, que ajudi a l’alumne a entendre la complexitat del món i l’impacte de la seva futura professió en la societat. Utilitat, però no només funcional. En el meu cas, imparteixo Videojocs, Narrativa interactiva, Publicitat digital i Interactiva i Cinema d’animació, entre d’altres, i intento transmetre el que em va fer sentir que madurava quan era estudiant: que val la pena pensar a fons sobre tot contingut mediàtic i cultural que ens envolta, que l’alfabetització mediàtica, digital i lúdica és imprescindible per estar al món i que l’educació estètica és necessària per a una vida bona. No n’hi ha prou amb aprendre la teoria, ha de servir-nos per no viure amb el pilot automàtic. Un joc sense examen no mereix ser jugat.

2- A part de l’entreteniment, quines altres aplicacions poden tenir els videojocs (serious game, salut, educació) La realitat augmentada canviarà el panorama d’aquest sector? Quin programari utilitzeu? Quines són les seves aplicacions?

Defenso que el videojoc ha de ser, abans de res, entreteniment i joc, perquè el joc és un dels pilars de la nostra experiència, una de les coses que ens fa humans. No hi ha societat que no jugui. Johan Huizinga deia que som homo ludens i Martha Nussbaum situa el joc, l’humor i l’oci com una de les deu capacitats centrals d’una vida bona, un puntal dels nostres drets com a humans. El valor del joc, per dir-ho de manera directa, està en el joc mateix. A partir d’aquí, el joc ens pot ajudar a aprendre, pot aportar interfaces a la tecnologia, dinàmiques a activitats serioses però mai hem de posar-lo del tot al servei de la utilitat.

La realitat augmentada (AR) i la virtual (VR) són part d’una ludificació de la cultura, que agafa tendències del joc i les aplica a tota la resta. Això és natural, perquè cada vegada estem més familiaritzats amb la tecnologia lúdica, però em preocupen usos abusius, tant per explotació de l’usuari (usar malament la gamificació en el treball, per exemple) com per addiccions (usar mecàniques de joc addictives i injustes). També hi ha en aquesta tendència un deix de paternalisme i infantilització que no m’acaba d’agradar.

Pel videojoc, l’AR i la VR són dues noves vies molt fèrtils en allò creatiu i les veurem créixer, encara que mai seran un reemplaçament de les pantalles tradicionals ni necessiten ser-ho. En les meves classes l’eina principal és el pensament, vinculat a la lectura i l’escriptura. que desenvolupem alguna cosa, però jocs senzills usant Twine i Bitsy. L’objectiu no és crear jocs sinó pensar com a dissenyador i analista.

3- Els videojocs estan tenint més influència que mai sobre el desenvolupament dels joves, “Fortnite, per exemple, mostra el costat més obsessiu dels menors per l’addicció que crea. Quina recomanació els podries donar?

Quan un és jove, el temps sembla infinit. Amb jocs interminables com Fortnite crec que és bo aprendre a cercar la qualitat del temps de joc. Posar-se límits, reservar-se hores de joc i hores allunyat del joc, diversificar gustos i consum cultural, no jugar per inèrcia Fins i tot és bo descansar d’aquest tipus de jocs amb altres més petits i experimentals.

4- I als pares, què els aconselles? perquè els videojocs també tenen molts costats positius i no s’han de demonitzar.

Als pares els diria que aprenguin sobre els jocs i fins i tot a jugar. Potser no a Fornite però sí a altres jocs que poden compartir amb els seus fills, com Mario Kart. És important que sàpiguen que no existeix “el videojoc sinó “els videojocs; és un mitjà amplíssim que va de puzles a simuladors de futbol, de narratives complexes a entorns d’alt factor social. I que aprenguin a entendre-ho en termes culturals, de representació i discurs. Un bon joc és tant una activitat com un tema de conversa que fa de pont entre pares i fills com poques coses poden fer-ho.

L’addicció no és qüestió de temps sinó d’impacte en les nostres vides: si algú veu que jugar a un joc li impedeix fer altres activitats, com socialitzar, descansar, exercitar-se … ha de ser conscient que hi ha un problema. Però tampoc hem de caure en el pànic moral, molt del gust dels mitjans: cada vegada que hi ha alguna cosa nova que arrasa entre els joves i els adults no entenen, un sector de la societat posa el crit al cel. Va passar amb el rock, amb els còmics en els 50, amb l’anime a Espanya en els 90, amb Harry Potter …També al Quixot se li va assecar el cervell de llegir llibres de cavalleries. Vivim en una societat de big data obsessionada amb el consum i l’excés (binge watching, maratons, esports extrems …) i l’alta motivació interna que desperten els videojocs és presa fàcil d’aquesta cultura. La millor vacuna contra això està en la calma, la tranquil·litat, el no-fer profitós. Cal fomentar el descans, també descans de l’oci, que ens doni temps a pensar.

5- A dia d’avui acabes de publicar un llibre. Ens pots explicar de què tracta i què significa per a tu?

Es titula ‘Cine Ludens. 50 diálogos entre el juego y el cine’ i pertany a la col·lecció Filmografies essencials de la UOC, que dirigeix ​​Jordi Sánchez Navarro. Cada llibre d’aquesta investiga un tema a través de 50 pel·lícules relacionades; pot ser un gènere, un moviment cinematogràfic o una qüestió d’interès general. En el meu cas, parlo del joc d’una manera molt àmplia, incloent videojocs, jocs de taula, joguines, laberint, parcs temàtics … És a dir, totes les manifestacions que he trobat de l’impuls lúdic del qual parlava abans i que ens fa humans. Hi ha un assaig inicial on introdueixo el tema i després 50 fitxes sobre 50 pel·lícules, que van des de El setè segell a Trenca Ralph, passant per la primera pel·lícula interactiva de la història (dels anys 60!) O una raresa japonesa feta íntegrament amb un microordinador de joc en els 80.

És un llibre escrit amb humor per al públic més ampli possible. Espero que sigui d’interès per a acadèmics i alumnes però també per al lector general. Que serveixi per aprendre però sobretot per estimular el pensament i ajudar a descobrir la filosofia del joc i la seva importància en les nostres vides.

6- Quins són els propers reptes que vols complir amb els estudiants del CESAG?

Anam amb una game jam (un concurs de creació exprés) amb Twine i Bitsy que servirà de pràctica final a dues assignatures i que tindrà un jurat extern. Tant de bo surtin coses que puguin ensenyar amb orgull, més enllà de la nota. També portem diversos anys muntant activitats per a la fira E3, al juliol, i ens agradaria consolidar-lo aquest any. Fem actes oberts a tothom en què ja han participat altres agents de l’illa, des d’empreses a podcasters. L’illa té un bon teixit amb molt potencial i el dia que esclati veurem un moviment creatiu a tenir en compte. Tant de bo els meus alumnes puguin ser una part d’això.

7- Com afecten les tecnologies a l’ensenyament?

Són una distracció i poden generar una falsa sensació de coneixement, de “això ja ho sé o “això ho puc mirar quan vulgui a Viquipèdia (i la Viquipèdia no sap res, informació però no coneixement), però també obren possibilitats de creació i exhibició. Abans, una bona pràctica servia per lluir-la davant amics i família, com a molt. Avui pot servir de carta de presentació professional davant tothom. Per la meva banda, la tecnologia i les xarxes socials em serveixen molt per vincular la teoria a la vida diària, pràctica: els alumnes s’adonen ràpid que viuen submergits en entorns mediàtics que havien estat tan invisibles per a ells com ho és l’aigua per a els peixos (en la metàfora que fa servir el teòric Mark Deuze en explicar el seu concepte de media life).

8- També parles d’ètica en les teves classes? La privacitat és un tema que preocupa als alumnes?

Per descomptat. Si l’ètica s’encarrega de fer-nos reflexionar sobre els nostres hàbits i costums i ens planteja la pregunta “què he de fer?”, no hi ha professió en la qual l’ètica no hi tingui un lloc, i en qualsevol branca de la Comunicació és especialment important. La Comunicació ens uneix, ens ofereix un món representat i ens dóna oportunitats per exercir les nostres llibertats personals i les nostres capacitats socials. I de nou, ens obre a experiències estètiques i lúdiques, sense les que les nostres vides estarien menys completes. Personalment, investigo l’ètica en el videojoc (des de la ficció i el disseny) en els meus treballs com a investigador, i intento que aquest coneixement es reflecteixi a les classes.

Els alumnes han crescut en un món on la transparència i la connexió constant han estat sempre la norma, però això no fa que no els preocupi la privacitat, i de seguida s’adonen de l’abast de la qüestió. És un dels temes més grats de tractar a classe, ja que s’analitzen i autoanalitzen amb finor i passió. Crec que estem encara aprenent a moure’ns en l’entorn mediàtic que les xarxes socials han obert la dècada passada. Malgrat que els danys són obvis i innegables (polarització, rumors, cultura de l’assetjament i la indignació constant, democràcia sentimental), quan escolto a molts dels meus alumnes veig que algun dia aconseguirem trobar un equilibri i aprofitar de veritat les eines de què disposem.

9- Què recomanaries a un jove que vol entrar en el món dels videojocs?

Que sigui disciplinat i que no es limiti a jugar i aprendre de jocs. La creativitat s’estimula entenent la cultura com una xarxa vastíssima i potser la millor idea per a un joc vingui d’una pel·lícula antiga, d’un quadre, d’un llibre o fins i tot de la vida mateixa, d’un passeig o una conversa. Que no perdi de vista que el videojoc és una indústria i com a tal necessita economia i estructura, matèries en què en aquest país encara no anem molt bé. I que no jugui a ser un heroi solitari: per aprendre i per crear necessitarà envoltar-se de gent millor que ella o ell.

10- Hi ha algun llibre i/o pel·lícula/sèrie que t’han marcat/inspirat últimament en la teva feina? Per quina raó?

Tetris Effect, perquè m’ha donat una experiència sensorial i intel·lectual que no es pot trobar en cap altre mitjà i m’ha convençut encara més del poder de la VR. A partir d’un dels jocs més famosos i efectius de la història, Tetsuya Mizuguchi ha creat quelcom al·lucinant, hipnòtic i fins i tot emocional.

Publicat dins de Notícies, Realitat virtual, TenTIC | Etiquetat com a , , | Deixa una resposta

#ParcBitInspira: Data Scraping

El passat 13 de març de  2019 tingué lloc a l’espai Emprenbit el segon taller del cicle #ParcBitInspira. Jorge Morell, de Términos y Condiciones ens explicà els aspectes legals del Data Scraping, o el sistema que empren les empreses per recopilar dades de les webs per un ús propi. Com a expert en dret i tecnologies ens advertí sobre els seus límits legals.

El data scraping no és quelcom nou. Tot va començar amb Pete Warden al 2010, enginyer de software, que va crear dataset amb dades de perfils públics al Facebook. Facebook l’amenaçà. Conclusió: “Big data? Cheap. Lawyers? Not so much”.

Què és datascraping? És com llençar una xarxa d’arrossegada. Software per extreure de forma automatitzada dades d’un lloc web simulant la navegació d’un humà. És legal? No és més que un instrument, la tecnologia en sí és legal, però cal posar atenció a l’ús que se’n fa.

Les dades són clau i ho seran més pels negocis, vivim a l’era de les dades.

Jorge Morell (Términos y Condiciones) i Anne Laure Debrix (Fundació Bit)

 

Alguns precedents judicials:

A EEUU el 2000 el cas Bidder’s Edge (generaven 10.000 acessos al dia al web d’Ebay, representant un 1,53% del seu trànsit diari). Tenir en compte per scraping: no generar danys i pèrdues al web que scrapeges.

Ryanair al 2008-2009 contra data scraping a agències online ( els va anomenar paràsits del sector) , però van perdre alguns judicis.

Cas Fixtures Marketing al·legant que es vulnerava propietat intel·lectual en relació als calendaris de futbol de la Premier League i la lliga escocesa, i si podien ser protegits com a obra, però van perdre.

Atenció, les vulneracions legals del data scraping són acumulables. Llegir bé els termes i condicions.

Clàusula habitual: “Es prohibeix l’ús de qualsevol sistema automatitzat o software per extreure dades d’aquest lloc web per finalitats comercials”.

Predictim: Cas de datascraping a perfils públics de Twitter i Facebook per “espiar” babysitters i concloure si eren recomanables o no, va ser prohibit per Facebook i Twitter.

Si l’ús de les dades és personal o  no comercial, no hi hauria d haver problema. Per exemple, com fem a Términos y Condiciones, scrapejant termes i condicions d’altres llocs amb la finalitat de tenir tenir més coneixements, business intelligence.

Si data scraping és per ús comercial, cal veure cada cas, hi podria haver vulneració legal, però hi ha algunes pautes bàsiques:

Cal una “acceptació” de les condicions; l’accés i ús del web pel bot no basta,cal acceptar específicament les condicions; no equival a un “dret d’admissió digital”.

Com es pot protegir el servei i convertir el data scraping en vulneració? Adoptar mesures tecnològiques apropiades;  exigir l’acceptació de condicions per accedir al lloc o a les dades.

En tot cas, si el servei considera que s’han vulnerat les condicions legals, et tancaran l’accés al mateix.

Cal demanar-se si estam fent datascraping a una base de dades que requereixi una creació intel·lectual protegible (requereix certa feina i originalitat en les dades).

Propietat intel·lectual pot ser:  pel dret d’autor ; o pel dret “sui generis” sobre la base de dades. Cal veure cada cas, si la dada en sí ( un nombre sol, per exemple) no està amparat per la propietat intel lectual, no ho seria protegible. Distint seria altre tipus de contingut, com fotos, vídeos o text.

Propietat intel·lectual: Generant una base de dades que pels recursos invertits per la seva obtenció, verificació o presentació, sigui protegible. Fern-ne data scraping pot suposar un problema legal. En tot cas, caldrà veure el caràcter substancial o no de la utilització de les dades escrapejades.

Si vols fer data scraping de dades personals, atenció al RGPD. Problemes:

1r problema: Què es considera una dada personal? Amb el RGPD, metadades o identificadors numèrics associables a una persona amb dades personals.

2n problema: sobre quina base legal els reculls? No només consentiment, també es pot fer per interès legítim, un contracte,etc…

3r problema: mesures de seguretat, com xifrar dades,anonimitzar les? Quant conservar les?

4t problema: per què empres les dades recollides en el data scraping? Per exemple, si mesos despres vols tractar dades amb una altra finalitat que no era la inicial.

5è problema: Data scraping implica algun perfilat o tractament automatitzat? per exemple, per detectar frau bancari o en procès de compra.

També es considera data scraping no legal per altres motius. Exemples: emprar els servidors de l’empresa per minar criptomonedes ( consum recursos); si sense voler scrapejant t’emportes dades que no volies per ser massa obertes…pèrdua per publicitat en pagaments per impressions,etc…

Conclusions :

Quin ús en faràs de les dades.

Llegir bé termes i condicions.

Si la base de dades està protegida pet la propietat intel·lectual.

Alerta amb les dades personals (RGPD).

No convé fer scraping a dades públiques sense autorització.

Publicat dins de Big Data, Dr. TIC, Intel·ligència artificial, Notícies, TenTIC | Etiquetat com a , , | Deixa una resposta

Fitxa CineTIC: Ghost in the Shell

Continua llegint

Publicat dins de CineTIC, Intel·ligència artificial, Notícies, Robòtica, TenTIC, Wearables | Deixa una resposta

Taller Xatbots #ParcBitInspira

El passat 6 de març tingué lloc a l’espai Emprenbit el primer taller del cicle #ParcBitInspira, a càrrec de Brian Guidry de l’empresa Pixelz. Ens va mostrar Drift, un xatbot híbrid per conversar amb els clients. Cal tenir en compte que s’ha fet sense cap programació de codi. Amb una visió de vendes, segmentació del client cap a cada tipus de comercial es pot millorar la captació de clients, sense cap desenvolupament específic. Aquí teniu un petit resum d’allò que en Brian va compartir amb nosaltres.

A l’empresa vam començar amb experiència de bots guiada i després vam canviar. Ara podem segmentar i parlar ràpid en temps real als clients.

La gent esta cansada de pop ups , canviar per captar leads. Vam començar amb un bot per concertar reunions, drift permet un b2b molt útil.

Del qualified meeting booker ( vinculat amb Google Calendar) a l’hybrid lead gen bots: dynamic conversation routing based on qualification+ region. ABM bots: Personalitza.

Landing page de converses : dirigir transit a les pagines xat via SEM.

Segmentam leads. Canviam preguntes d inici bots. Personalitzar.

Demo pràctica  drift (xatbot) per concertar cites google calendar amb responsables de cada àrea.

Com a exemple real un xatbot connectat amb clearbit permet detectar qui està visualitzant la teva web, fins al punt de saber qui és, i canviar el robot pel director comercial, qui comença a parlar amb el potencial client per tancar una venda gairebé en temps real. També la combinació clearbit+drift permet saber més dades de potencials clients que ells no t’han donat i que es passin al CRM (hubspot) de forma automàtica…

Brian Guidry

Publicat dins de Notícies | Deixa una resposta

Sustainable Smart Cities Tour en el Mobile World Congress de Barcelona

Com ja sabeu el passat mes de febrer vam visitar el #MWC2019. Hi havia més de 2.400 expositors. Amb només 4 dies de fira es feia difícil visitar-los tots i assumir totes les tecnologies que s’hi presentaven. Aquest any estava enfocat a la connectivitat 5G. Per això vam decidir apuntar-nos a un Tour oficial conduït per Jonas Allen. En aquest cas va ser al de sostenibilitat per a les ciutats intel·ligents. La volta va durar més de dues hores i vam visitar les següents empreses:

En primer lloc van abordar com connectar les coses de la ciutat.

 

  • Ubicquia: Aquí ens mostraren el Ubimetro. És una cel·la petita impulsada per la llum. L’antena omni-direccional d’Ubimetro i la plataforma de connectors i connectors NEMA fan que sigui compatible amb més de 360 milions de fanals a nivell mundial. Està dissenyat per ajudar els operadors a densificar més ràpidament les seves xarxes, millorar la capacitat de xarxa sense fils i augmentar l’eficiència de la xarxa macro. L’arquitectura basada en Qualcomm FSM del producte ofereix una banda ampla mòbil millorada, suporta fibra, ethernet, línia elèctrica de banda ampla, mentre utilitza funcions, incloent LAA i V-RAN, que estableixen les bases per a xarxes ultra-denses de 5G.

Continua llegint

Publicat dins de Smartcities | Etiquetat com a , , | Deixa una resposta